El sentit de la vida

Hi ha obsessions que no són a l’abast de qualsevol, que una mare amb dues criatures i una feina a jornada completa no es podria permetre, per exemple. Arlando és diferent: un jove solter, sense feina ni gaires il·lusions, un home que odia els divendres perquè la gent està contenta amb la perspectiva del cap de setmana.

Sangre extraña sembla senzilla, tant en les il·lustracions com en el plantejament del guió, i si féssim una lectura ràpida i superficial de la novel·la ens quedaríem amb això, amb una visió frívola d’un còmic que, a hores d’ara, tota la crítica especialitzada ha elogiat sense reserves. El dibuix de Sergi Puyol, senzill i d’aparença infantil, el qual recorda a voltes el valencià Pau Valls, és capaç de transmetre els pensaments i les emocions dels personatges amb una traça molt efectiva.

Arlando és el protagonista d’una història que ens capbussa en els perills de les obsessions. Gandul, avorrit, innocent i solitari, Arlando viu un episodi d’aparença paranormal: un home, en un supermercat, comença a recitar una frase en bucle i provoca un efecte catàrtic en tots els testimonis. El nostre home pren consciència dels fets viscuts i, en lloc d’enterrar-los com una anècdota, assumeix el repte d’esbrinar què va passar, què hi ha al darrere d’aquell succés que li sembla tan estrany i que no el deixa dormir. Té poca feina, té temps per perdre el cap en la recerca d’una explicació raonable, satisfactòria, balsàmica. El procés el durà per territoris incerts: els carrers del barri, els racons més foscos de la seua ment o l’obra de Mikhaïl Xólokhov, autor soviètic que va guanyar el Nobel de Literatura el 1965. En un exercici de metaliteratura, Puyol es va inspirar en un conte de l’autor rus, la narrativa del qual conté diversos estrats argumentals que van donant profunditat a l’obra. L’autor controla els tempos de la narrativa per sembrar confusió, incertesa i una dosi exacta d’inquietud. Crea expectativa, la justa per no crear frustració en el lector; i en cada cul-de-sac troba una sortida entre raonable i delirant per continuar endavant amb la història. El protagonista arriba a perdre el nord, s’aïlla cada vegada més per centrar-se en la resolució un enigma que ni ell mateix no sap si té cap sentit. És aquí on rau la força quixotesca d’Arnaldo, un perdedor antisocial que troba, en aquesta fixació, una manera de donar sentit a la seua vida. Una novel·la sobre el fràgil sentit de la vida.

CONNEXIONS PARANORMALS

> Una confabulació d’imbècils , de John Kennedy Toole.

A confederacy of dunces (el títol original en anglès) és conside-rada una de les grans obres de la literatura nord-americana del segle XX. L’autor havia escrit una altra novel·la curta quan era ado-lescent que ell mateix havia rebutjat publi-car, The neon bible. Toole va intentar editar la confabulació sense èxit i es va suïcidar als 32 anys. Ignatius Reilly, amb la seua particular lectura del món que l’envolta, protagonitza una obra desenfrenada i absorbent ambien-tada a Nova Orleans.

> Manhattan murder mystery (Woody Allen)

Aquest thriller domèstic és una de les pel·lícules més aplaudides del defenestrat cineasta novaiorquès. Ca-rol Lipton sospita que la mort de la seua veïna amaga algun secret i començar a investigar-ho. Inexperta i expeditiva, Carol s’endinsarà per terrenys excitants i imprevisibles.

FITXA TÈCNICA: Guió i il·lustracions: Sergi Puyol Editorial: Apa Apa Cómics Format: Cartoné amb stamping, 16x23, color, 120 pàgines Preu: 19€