Les batalles de l'artista solitari

La vida de l’artista no sempre pot defugir de manera irreverent les dinàmiques de la societat en la qual viu, sobreviu i s’inspira. Xesco Mercè explica que “enfront d’un art contemporani esmunyedís, anecdòticament ocurrent i de mercantilitat escumosa, agrupo tots els meus registres (la subtilitat de la pintura, la fragilitat de la instal·lació o la física dura de l’escultura) amb caceres, bodegons i marines rescatats dels contenidors de l’oblit i reviscuts, ara, com noves i belles criatures”.

Per a Mercè l’art no hauria de ser conservador, ha de buscar nous camins i alhora acceptar l’herència rebuda com un punt de partida, com un reconeixement humil del món sobre el qual construïm la pròpia obra. “L’art es basa en el canvi i aquest necessita una naturalesa prèvia per poder transmutar en una altra de posterior i nova (almenys per un temps)”. Sempre atent a trobar un quatre recolzat en un contenidor, algunes de les darreres obres de Mercè són peces de gran format, com la col·lecció de les Batalles. El projecte el va traslladar al seu taller d’Ivars d’Urgell, refugi de calma i antídot contra la vida vertiginosa de la gran ciutat. La construcció d’aquest projecte format per set peces de gairebé 4 metres de llargada per 2,5 d’alçada, fou un repte sorgit de la lectura de 2666 de Roberto Bolaño: “Les batalles han estat un projecte voluntàriament lent en el qual enfrontar les pròpies debilitats en una batalla crua i llarga, una obra que defugi l’art efímer i d’aparença perfecta de les obres petites i ràpides”.

Un repte en el qual Mercè no busca la grandiloqüència sinó encarar els propis monstres en una lògica, la del triomf o el fracàs, que només passa comptes en ell mateix.