Casa de l'Ós

Situat en un casalot restaurat de pedra vista, bigues de fusta i coberta de pissarra, construït en 1825 a la riba esquerra del braç llevantí d’una Noguera Pallaresa que es bifurca al travessar aquella EMD del municipi d’Alt Àneu, aquest centre dedicat a divulgar aspectes relacionats amb els plantígrads i la seva presència antiga i actual en aquells enlairats verals obre al públic segons els horaris següents: fins a l’11 de setembre, cada dia de 10 a 14 i de 16 a 19, durant la tardor tan sols els caps de setmana i a l’hivern només amb reserva prèvia al 973 083 044.

A la planta baixa hi ha la recepció i una sala on es projecta un interessant audiovisual sobre la vida dels óssos als Pirineus en el context floral i faunístic indicat. Al primer pis es poden veure una simulació d’un exemplar de mida real i una bàscula que permet al visitant comparar-hi el seu propi pes, que difícilment assolirà els 150 o 200 quilograms que pot pesar l’animal de mitjana, a més de tota una sèrie de plafons informatius i pantalles amb imatges de vídeo referits a la seva morfologia, esquelet i pelatge, cicle vital, rastres de la seva estada damunt del terreny, nombre i distribució (uns quaranta individus en tot el sistema muntanyós), règim alimentari omnívor, hivernació, etc. El segon pis acull una reproducció visual i sonora dels boscos que habiten, testimonis en el folklore ancestral, tradicions, balls, manifestacions artístiques o heràldica, i un apartat entorn de la convivència amb activitats humanes com la ramaderia o l’apicultura (els óssos es deleixen per la mel), així com una secció relativa a la festa de falles, declarada fa poc per la Unesco patrimoni mundial.
 

Entremig dels dos braços de la Noguera al seu pas per Isil es forma una illa, unida a terra ferma per un pont a cada costat, on s’alcen l’església parroquial i un monument a les falles, però el temple amb més antiguitat i valor artístic del poble es troba mig quilòmetre riu avall. Sant Joan d’Isil és un notable exemplar romànic, ran mateix de l’aigua que en llepa la base dels absis i vora el cementiri més alegre del Pallars. Campanar de cadireta i una façana de migdia sensacional: portalada d’arquivoltes sustentades en capitells amb cares i caps, fris d’arcuacions cegues, dues finestres gòtiques geminades i dos parells d’escultures en relleu de figures humanes amb les parts nobles censurades per algun capellà morigerat.