Al país de les meravelles

Amb l’arribada de la primavera presentem Alicia, el darrer disc d’Alicia Keys, una de les dames del R&B. Malgrat la seua joventut (n’acaba de fer quaranta), la seua és una de les veus més emocionants de la música negra moderna i aquest títol l’ha coronat a dalt de l’Olimp: 25 milions de discos venuts, 9 Grammys, 11 Bilboards, etc.

Keys va créixer a Manhattan i de ben petita va començar en una formació clàssica. Amb set anyets tocava Chopin i des d’aleshores el piano va ser el company inseparable de la seva vida.

El disc segueix sonorament el rastre dels anteriors treballs discogràfics, on el soul i el funk donen la mà a la cultura hip hop, tant estètica com sonora . Quan entrem al meravellós país sonor d’Alicia l’hora llarga que dura es fa curta.

Keys és una artista coherent a nivell creatiu, mantenint la seva independència com a compositora malgrat treballar amb una multinacional (i les pressions que això comporta). Ho és també com a ciutadana del món que totes compartim, ja que és una activista i militant en diferents causes com les de Keep a Child Alive (KCA).

Aquesta organització proporciona medicaments i atenció a persones orfes i suport social a les famílies amb VIH i sida a l’Àfrica i a l’Índia. Ella és molt sensible al tema.

Va viure de molt jove com la sida s’expandia i afectava persones pròximes de la seva família.

Les cançons i composicions també les utilitza per fer-les servir d’altaveu: Good Job és un tema dedicat als treballadors essencials que van estar (i segueixen estant) treballant a primera línia per fer front a l’odiosa pandèmia del coronavirus; i Perfect way to die és una homenatge a les persones afroamericanes recentment assassinades als EUA.

Aquest treball és prou ampli per escoltar-hi l’Alicia més transversal: balades despullades a piano; els melancòlics sons dels anys vuitanta deTime Machine; el deliciós pop d’Authors of forever o l’encomanadís reggae que tanca el disc, Wasted energy. A més Alicia s’acompanya d’amics i artistes dels quals ella es declara fan com Sampha, Jill Scott o Diamond Platnumz.

Artistes tan diferents entre si que enriqueixen de totes totes el resultat final del disc. A la presentació l’artista va comentar que Alicia és el seu disc més personal i introspectiu, potser d’aquí ve la idea de batejar-lo amb el seu propi nom i que surti ella mateixa a la portada.

A l’interior trobem escrit amb la seua lletra: “I’m ready to the my fullest self! This is all of me”.