Insòlita cruïlla fluvial

Al sud del Segrià hi ha una subcomarca presidida per la silueta de Montmaneu i encerclada per un horitzó de serres blaves: el Baix Segre. L’aroma morisc que encara desprèn el nucli antic d’Aitona ens dóna una pista del perquè de la singularitat d’un paisatge en què el laberint de sèquies que van crear els àrabs perquè el Segre prenyés de fertilitat el territori resta intacte. De tant en tant, la monotonia de l’horta es trenca amb alguna sorpresa monumental. A Seròs en tenim un bon exemple amb el monestir d’Avinganya, del XIII. Molt a prop, a tocar de la Granja d’Escarp però en terme de Massalcoreig, hi ha un altre monestir que no ha estat tan ben tractat pel pas del temps. Santa Maria d’Escarp està situat just a l’aiguabarreig dels rius Segre i Cinca. Massa estratègic per sortir indemne de les moltes batalles que hi ha lliurat la història. Des del pont vell, construït durant la segona República, en tindrem una visió privilegiada. En un costat de barana veurem el campanar reflectint-se a l’aigua. A l’altre, l’espectacle fluvial de l’aiguabarreig. L’abundant vegetació que albirarem s’anirà convertint en un espès bosc de ribera. En els darrers anys, la Granja d’Escarp ha fet d’aquest paratge un atractiu turístic. Una passera de fusta ens permetrà endinsar-nos –literalment– en aquest bosc de ribera. La vegetació és tan espessa que en alguns trams ni tan sols veurem el riu tot i tenir-lo a tocar. La banda sonora anirà a càrrec de les 4.500 aus aquàtiques censades a la zona, que pertanyen a 280 espècies diferents. No ens podem perdre, tampoc, els nius –en plural– de cigonyes del campanar tot fent l’aperitiu a la terrassa del Bar Marta.

Per dinar podem quedar-nos a la Granja (Can Ros) o bé triar cuina d’autor a Seròs (L’Asturià).

Si seguim riu avall, ens perdrem en un laberint de misterioses fronteres administratives. Al nostre davant, Torrent (Osca). I a pocs quilòmetres, Mequinensa (Saragossa), on el Segre es lliura a l’Ebre. És el camí de sirga descrit per Jesús Moncada.