Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
Univers

L'estel de Nadal

  • SALVADOR RIBAS
Actualitzada 10/01/2017 a les 17:36
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Quan arriba Nadal és el moment d’engalanar les cases i els carrers omplint-los de simbologia. Un dels elements que no falta mai és l’estel de Nadal, ja sigui al pessebre indicant l’establia o coronant l’arbre de Nadal. Però que va ser l’estel de Nadal?

Segons l’Evangeli va ser un estel que va guiar els Mags d’Orient fins a Betlem per trobar Jesús, però no ens parla de la seva natura. Podríem pensar que va ser un fenomen miraculós i deixar el tema aquí, però diversos astrofísics han intentat trobar una explicació al fenomen.

El primer que cal saber és quan es va produir, per tal de buscar que podia veure’s en el cel en aquell moment. El problema és que la data de Nadal no va ser un 25 de desembre, sinó que els primers cristians van escollir aquest dia per proximitat a la festa pagana del solstici d’hivern, com amb Sant Joan i el solstici d’estiu. Tampoc no va ser ni l’any zero, que no existeix al calendari, ni tampoc l’any 1 dC (després de Crist) sinó que seria entre l’any 4 i 6 aC (abans de Crist).

L’origen d’aquesta paradoxa es remunta a l’origen del calendari modern gregorià, donat que quan el van calcular es van descomptar uns 4 o 5 anys.

Diversos investigadors han descartat cometes, el planeta Venus, meteors i un llarg etcètera. Arribant a les dues teories que es consideren més versemblants. La primera és la de Mark Kidger, que proposa que cap a l’any 7 aC una triple conjunció de Júpiter i Saturn seguida per l’aproximació de Mart posés en alerta els estudiosos del cel de l’època. El detonant final seria l’aparició d’una estrella nova, una estrella que augmenta sobtadament la brillantor, i que està ben datada com un po-hsing (cometa sense cua) per xinesos i coreans l’any 5 aC. Per la seva banda el també astrofísic Michael Molnar creu que els mags eren zoroastrians, un grup messiànic obsessionat amb el cel, i el que l’any 6 aC es va produir és una configuració de planetes que segons les seves creences era especialment positiva, en particular amb l’ocurrència d’esdeveniments a la constel·lació d’Àries, associada al poble jueu.

No sabem si va ser la nova dels xinesos i coreans o una configuració molt precisa del cel el que va motivar els mags zoroastrians, el que sí que sabem és que qualsevol dels dos esdeveniments havia de cridar-los molt l’atenció.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre