Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Orió, el caçador de l'hivern

  • SALVADOR J. RIBAS
Actualitzada 06/02/2017 a les 14:49
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

En les fredes nits d’hivern tenim la possibilitat de gaudir de l’observació a simple vista del cel nocturn amb algunes de les constel·lacions més vistoses i espectaculars de tot l’any. Per tant, l’observació d’aquestes constel·lacions, i d’alguns objectes que hi trobem, és un atractiu per superar la por al fred i alçar la nostra mirada cap al firmament.

Probablement pels habitants de l’hemisferi nord la constel·lació més destacada del cel d’hivern és la d’Orió.

Aquest grup d’estels, a banda d’identificar-se amb facilitat, ens permet descobrir molts conceptes d’astronomia només mirant a simple vista i encara més si disposem d’un telescopi.

Orió, el caçador, és un personatge que està present en diverses mitologies i tradicions, però és sobretot a la mitologia grega en la qual aquest caçador dóna lloc a més mites i llegendes. La més coneguda és la que explica que Orió es vanagloriava de ser el millor caçador del món i no va agradar aquesta supèrbia als déus. Per aquest motiu Hera, dona de Zeus, li va enviar un animaló petit, un escorpí, que el va picar i li va causar la mort. Zeus en descobrir-ho va sentir llàstima i va situar Orió entre els estels del cel però també a l’escorpí de tal manera que ambdues constel·lacions no coincideixen alhora per damunt de l’horitzó.

Més enllà de la mitologia, la constel·lació d’Orió presenta una forma que resulta fàcil d’identificar i que a la majoria ens recorda una cafetera italiana, on la tapa de la cafetera en seria el cap i les espatlles d’Orió. Precisament en una de les seves espatlles podem veure un estel d’un destacat color vermell. Aquest és Betelgeuse, una estrella supergegant freda amb la seva superfície a uns tres mil graus. Per contra, en el peu oposat podem veure un estel molt blau, Rigel, una supergegant blava amb una temperatura molt alta d’uns onze mil graus. De manera que al contrari de les aixetes de la majoria de les nostres cuines i banys, els estels més calents són els de color blau i els vermells són els més freds.

Amb un telescopi encara podríem descobrir molts més objectes singulars com per exemple observant la funda de l’espasa del caçador, on trobarem l’anomenada Nebulosa d’Orió, una regió plena de gas i pols on en aquests moments s’estan formant noves estrelles com el nostre Sol.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre