Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Venus, el germà inhòspit

  • SALVADOR RIBAS
Actualitzada 28/02/2017 a les 10:27
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Tot sovint, en els departaments d’astronomia de les universitats o en centres astronòmics, rebem trucades de ciutadans que s’han vist sobtats per l’observació d’un objecte extremament brillant just després de la posta de sol. Es tracta del planeta Venus, l’objecte més brillant després del Sol i la Lluna, que en el seu camí pel cel, en algunes èpoques, se’ns fa clarament observable al capvespre. Això és el que està succeint els primers mesos d’enguany i encara es podrà veure en aquest tram final del mes de febrer i durant les primeres setmanes de març.

Venus, el segon dels planetes del Sistema Solar, presenta una mida, una gravetat i una composició general molt semblants a les de la Terra. Per això sovint se l’anomena planeta germà, tot i que presenta unes diferències clau que fan que les seves condicions siguin molt diferents i sigui extremament inhòspit. Per exemple, l’any de Venus és d’uns 225 dies terrestres, mentre que el seu dia, el gir sobre ell mateix, dura 243 dies terrestres. Per tant, un any a Venus dura menys que un dia venusià!!!

En una primera mirada amb un telescopi o imatges d’alta qualitat, el veiem amb un color blanc grogós i una estructura de núvols ens impedeix conèixer res del que hi ha més avall, la superfície. Aquests núvols formen part d’una densa atmosfera formada per diòxids de sofre i de carboni, que genera sobre Venus un efecte d’hivernacle extrem. De manera que la temperatura a la seva superfície és força homogènia, però d’uns 500 graus centígrads, i té una pressió que és unes 90 vegades la pressió atmosfèrica terrestre. Un ambient molt hostil, si el comparem amb la Terra o amb el fet que es creu que en el passat Venus tenia continents i oceans d’aigua, com actualment presenta el nostre planeta.

Es té referència de l’observació de Venus, sota altres noms, com Dil-bat o Ištar, des de temps de sumeris i babilonis, en alguns dels documents fins i tot amb referències al seu aspecte tan brillant. De fet, els grecs van pensar que eren dos objectes, un que es veia al matí i un altre, al vespre, ja que a causa de la seva òrbita propera al Sol només el podem observar durant uns mesos poc abans de la sortida del Sol (l’estel del matí o de l’alba) i després, passats uns dies, esdevé visible durant uns mesos després de la posta de sol (l’estel de la tarda), com succeeix aquests dies.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre