x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Dàctil

  • SALVADOR RIBAS
Actualitzada 27/02/2019 a les 15:01
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE

L’any 1989 l’agència espacial americana, la NASA, va llançar a l’espai la sonda Galileu amb l’objectiu d’estudiar amb molt detall el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits, on va arribar l’any 1995 i va restar operativa fins al 2003. Si bé la missió va obtenir impressionants resultats sobre la família de Júpiter, també va dur a terme altres descobertes cabdals en el seu camí des de la Terra.

Un dels objectius secundaris de la Galileu era sobrevolar asteroides situats al cinturó principal d’asteroides, la franja amb major concentració de cossos menors i que se situa entre Mart i Júpiter. Concretament en va observar dos: (951) Gaspra i (243) Ida. L’any 1991 va aconseguir la primera imatge mai obtinguda d’un asteroide des de l’espai en el sobrevol a Gaspra. Ara bé, la major sorpresa va produir-se en la segona passada pel cinturó, l’estiu de 1993 amb l’observació de l’asteroide Ida.

Ida no estava sol, sinó que tenia un company, Dàctil, el primer satèl·lit mai observat en òrbita d’un asteroide. Per tant, no només els planetes poden tenir llunes sinó que els cossos menors com els asteroides també en poden tenir. Ara bé, la descoberta no va ser tan senzilla com un podria pensar. Les imatges van ser obtingudes l’agost de 1993, però a causa d’uns problemes de transmissió de les antenes, només se’n van enviar cap a la Terra unes poques de l’asteroide Ida on no es veia el seu satèl·lit Dàctil.

Al febrer de 1994, just ara fa 25 anys, quan la situació orbital de la sonda Galileu va permetre una millor transmissió de dades es van descarregar les dades que havien quedat en cua d’enviament del sobrevol d’Ida. Al revisar les noves imatges, Ann Harch, una de les investigadores de la missió Galileu, va descobrir la presència d’un objecte que va resultar ser el primer satèl·lit mai observat en un asteroide.

Dàctil és un cos gairebé esfèric, dels que s’anomenen “de forma d’ou”, amb un diàmetre entre 1 i 2 quilòmetres. Orbita al voltant d’Ida amb un període d’unes 20 hores i es desplaça a uns 10 metres per segon, o el que és el mateix, de l’ordre de la velocitat d’un atleta especialista en 100 metres llisos. L’origen d’aquest objecte no és del tot clar, però tot apunta que es va crear en el mateix procés que Ida, en la formació del grup d’asteroides Koronis del cinturó principal fa 2 mil milions d’anys en una col·lisió de dos objectes de mida planetària.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre