x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Solstici

Actualitzada 20/06/2019 a les 16:23
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

ANDREA MORANCHO
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

ANDREA MORANCHO
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

ANDREA MORANCHO

La tarda del proper dia 21 de juny de 2019 entrarem de nou a l’estiu astronòmic, serà just sis minuts abans de les sis de la tarda. En aquell moment es produeix el que s’anomena el solstici d’estiu a l’hemisferi nord o solstici de juny.

La paraula solstici procedeix solstitium (sol sistere), que es podria traduir per “el Sol quiet” o “el Sol s’atura”. Què vol dir que “el Sol s’atura”? L’ús del terme ve determinat pel fet que al llarg de l’any el Sol es pot observar més o menys alt en l’horitzó i un solstici es produeix el dia que el Sol està més “alt” o més “baix” respecte a la posició del cel que anomenem equador celeste. Per tant, “s’atura” en el seu viatge perquè arriba aquest punt més alt/baix i després canvia de sentit en el seu recorregut. Per latituds mitjanes del planeta Terra, com la nostra, això es tradueix directament en el fet que el dia del solstici d’estiu és el dia en què el Sol circula més alt pel cel i el d’hivern, el dia que realitza la trajectòria més baixa. També directament això implica que el dia dels solstici d’estiu sigui el dia més llarg de l’any (i el d’hivern el més curt) i les nits, lògicament, el contrari.

L’explicació física la trobem partint del fet que la Terra dóna voltes al voltant del Sol amb un període d’una mica més de 365 dies, un any. A més de girar sobre ella mateixa cada 24 hores, la rotació, amb una certa inclinació (uns vint-i-tres graus i mig) respecte a la seva translació. Per tant la Terra gira tombada i segons en quina posició de l’òrbita ens trobem estarà més (o menys) encarada cap al Sol. El dia del solstici de juny es troba l’hemisferi nord de la Terra el més ben encarat cap al Sol, mentre al solstici de desembre és l’hemisferi sud el que queda ben encarat. Pel mig dues posicions d’equilibri, els equinoccis, on els dos hemisferis es troben igual d’encarats.

El Sol, el dia 21, sortirà a Catalunya gairebé pel nord-est i s’amagarà per gairebé el nord-oest, i farà un recorregut molt llarg pel cel i passarà pel seu punt més alt al creuar el sud al migdia. De fet, tot i que per cada localitat és una mica diferent, podem afirmar que a Catalunya la durada del dia serà d’unes 15 hores i la nit unes 9 hores. Mentre que a l’hivern aquestes xifres es canvien, i el dia del solstici de desembre, el Sol està damunt de l’horitzó només unes 9 hores i per sota unes 15 hores.

Sabies que...?
El dia del solstici de juny és el dia de l’any on més llocs de l’hemisferi nord es produeix el fenomen del sol de mitjanit. Degut al fet que el nostre hemisferi està tan encarat cap al Sol que hi ha llocs on no s’amaga en 24 hores: són totes aquelles zones entre el Cercle Polar Àrtic i el Pol Nord. Quan més cap al nord, més dies succeeix el fenomen fins als sis mesos de dia perpetu (i sis mesos de nit a l’hivern) de la posició del Pol Nord. De forma simètrica succeeix al desembre amb el sol de mitjanit de l’hemisferi sud.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre