SEGRE

LLEIDA

Vint anys del 'minibarri' gitano de Cappont

La Paeria va instal·lar fa dos dècades mòduls a Tarradellas que van allotjar centenars de persones després de demolir les cases que van ocupar || Les va anar traslladant a pisos per la ciutat

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Segurament poca gent té al cap que, fa vint anys, la zona dels Camps Elisis en la qual hi ha l’amfiteatre i l’estany presentava un aspecte totalment diferent de l’actual. I és que, en lloc d’un parc, hi havia una simple esplanada en la qual la Paeria va habilitar un singular campament amb una trentena de mòduls prefabricats per allotjar les famílies d’ètnia gitana que anys enrere havien anat ocupant cases de l’avinguda Tarradellas i que l’ajuntament va enderrocar el 1996 pel seu mal estat. Aquestes famílies havien estat desallotjades prèviament, el 1990, del Centre Històric, encara que també es van instal·lar a les cases de Tarradellas altres persones procedents d’un campament que hi havia des de finals dels vuitanta al marge esquerre del riu Segre. La idea del consistori era tenir controlats els centenars de persones que residien al campament de mòduls i preparar-los per traslladar-los progressivament a habitatges.

“Vam comprar mòduls per a les famílies i també n’hi havia un amb rentadores i safarejos, un altre amb dutxes i un altre amb vàters”, relata Pilar Nadal, regidora de Serveis Personals de l’època. A més, s’hi va habilitar una petita església i es van instal·lar al mateix campament serveis socials, que ensenyaven als residents hàbits de neteja i comportament, i una comissaria de la Guàrdia Urbana per bregar amb els conflictes. “Era com un minibarri”, recorda Nadal. Remarca que van incidir especialment que tots els nens havien d’estar escolaritzats i per això anaven a recollir-los en bus cada dia.

L’últim mòdul es va retirar el 1999 i actualment aquest espai forma part dels Camps Elisis

A més, subratlla que els residents al campament van firmar un conveni comprometent-se a complir unes normes per poder ser recol·locats en pisos, però admet que va ser difícil, perquè no “els volia ningú”. “Els vam distribuir per la ciutat perquè no es concentressin en un mateix barri i provocar rebuig”, indica. Assegura que es van comprometre “que estaria desmantellat en dos anys i ho vam fer en un i mig”, i subratlla que aquest projecte va obtenir el consens de tots els grups polítics.

Així mateix, admet que “de conflictes, n’hi va haver, perquè va ser complicat, però ho vam aconseguir, gràcies a l’esforç de tots, que s’hi van deixar la pell”. De fet, encara recorda la satisfacció del dia en què van retirar l’últim mòdul, l’any 1999.

Per la seua part, Paco Salazar, de l’associació Futur, reconeix que el campament de mòduls de Tarradellas “es va fer amb bona intenció”, però considera que “no va donar els resultats esperats”. Segons la seua opinió, els mòduls eren massa petits per a les famílies i creu que va faltar donar formació als joves perquè tinguessin un futur millor i no veure’s obligats a okupar habitatges, com ocorre en l’actualitat en diversos barris, com a la Mariola o la Bordeta.

De fet, a banda d’okupacions, a la ciutat persisteix des de fa més d’una dotzena d’anys un campament il·legal al costat del vial Victoriano Muñoz, darrere de l’antic hotel Ilerda, on actualment resideixen una quinzena de persones, i algunes d’aquestes van viure en el seu moment en els mòduls de Tarradellas (vegeu la informació annexa). La Paeria va anunciar a finals de l’any passat la intenció de desmantellar aquest assentament i traslladar-ne els integrants a pisos. Així mateix, entre l’Ll-11 i la Bordeta també hi ha una zona amb barraques.

Fa uns tretze anys que vivim aquí” Carmen i Antonio viuen des de fa uns tretze anys en un assentament al costat del vial Victoriano Muñoz. Són una quinzena de persones, alguns nens, però hi va arribar a haver trenta famílies. La parella va viure als mòduls de Tarradellas i l’ajuntament els va proporcionar un pis, però al final no van poder pagar el lloguer. “Cada any l’apujaven i vam haver de deixar-lo”, explica Antonio, i demanen a la Paeria que els busqui habitatges per poder deixar el campament, diu Carmen. Paco Salazar, de l’associació Futur, i Nando Nouviles, de la Plataforma d’Associacions de Ponent la Veu del Gaf, recorden que el consistori es va comprometre a fer-ho abans de l’estiu i reclamen que “surti una solució” d’una pròxima reunió entre Paeria, Generalitat, entitats socials i la Federació Gitana. “Els donem dos o tres mesos”, adverteixen.

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.ÒSCAR MIRÓN

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.

Antonio i Carmen, davant la seua barraca al campament.ÒSCAR MIRÓN

tracking