Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COMERÇ ZONA ALTA

Més de 600 firmes per reobrir al trànsit Bisbe Ruano a Ricard Viñes

Actualitzada 09/09/2017 a les 11:30
Campanya impulsada per comerciants de la zona, que continuarà fins a finals d’any || Critiquen l’impacte visual de les estructures d’accés al pàrquing
Comerciants demanen obrir al trànsit Bisbe Ruano cap a la rotonda de Ricard Viñes.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Comerciants demanen obrir al trànsit Bisbe Ruano cap a la rotonda de Ricard Viñes.

ÒSCAR MIRÓN

Comerciants de Bisbe Ruano han recollit de moment més de sis-centes firmes a favor de reobrir al trànsit el tram per als vianants d’aquest carrer i connectar-lo amb la rotonda de Ricard Viñes. Afirmen que des de la conversió en zona de vianants de la plaça (estrenada l’any 2010) suporten problemes de mobilitat i de connexió amb altres zones de la ciutat i critiquen també l’impacte visual de les estructures d’accés a l’aparcament subterrani, que consideren desproporcionades. “Visualment, els mamotretos [nom amb què es coneixen aquestes estructures] tanquen la plaça. Sembla que aquí s’acaba Lleida i les terrasses ni tan sols s’omplen”, sobretot les de Bisbe Ruano, va indicar una promotora de la campanya, i va afegir que tenen previst reactivar-la després de l’estiu i continuar-la fins a finals d’any. Per unir les dos reivindicacions, proposen una connexió de Bisbe Ruano amb la rotonda reduint el volum de l’estructura del pàrquing. De totes maneres, va reconèixer que hi ha veïns als quals sí que agrada la plaça. Els impulsors de la iniciativa van destacar que amb el disseny actual els vehicles han de fer una gran volta i els veïns d’edat avançada de la part per als vianants de Bisbe Ruano “han d’anar fins a Ronda o Balmes per agafar l’autobús”. En aquest sentit, van recordar que el projecte inicial de reurbanització de Ricard Viñes plantejava un carril parcialment per a vianants que connectava Ruano amb Balmes. La petició compta amb el suport de l’associació de comerciants de la Zona Alta, tal com va corroborar ahir el president, Josep Bellera, tot i que va matisar que l’entitat no organitza la recollida d’adhesions. “L’associació dóna suport totalment a la petició. Gran part dels nostres socis són de Bisbe Ruano i la defensen. Però no en som els promotors”, va remarcar. En tot cas, Bellera va considerar que el disseny actual “ha fet molt mal al comerç” d’aquesta zona. El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va dir que no coneix “ni la iniciativa ni què demanen” els comerciants de Bisbe Ruano. A més, va apuntar que tampoc coneix els estudis de mobilitat que en el seu moment van portar a aquest disseny en concret de la plaça Ricard Viñes. Quan els comerciants van anunciar la intenció de recollir firmes, la Paeria ja va indicar que modificar aquesta zona no és fàcil des d’un punt de vista tècnic, ja que la plaça consta de molts elements i va remarcar que l’objectiu de la remodelació va ser precisament guanyar espai per als vianants.

Un disseny de Tagliabue amb defensors i detractors
La nova plaça Ricard Viñes es va inaugurar el 2010, després de dos anys d’obres, que van provocar incomoditats a comerciants i veïns. La remodelació tenia com a principal objectiu guanyar set mil metres quadrats de superfície per als vianants, a costa de tancar al trànsit el tram inicial dels carrers Bisbe Ruano i Fleming. No obstant, el projecte inicial de reurbanització de la plaça sí que preveia connectar Bisbe Ruano amb Balmes amb un carril parcialment per a vianants pel lateral de la plaça, tot i que al final no es va fer. De fet, el disseny de la plaça, obra de l’arquitecta italiana Benedetta Tagliabue, ha tingut tant defensors com detractors des de l’estrena. Per exemple, els accessos al pàrquing construït sota la plaça van generar polèmica des del principi, pel seu gran volum, fins al punt que són coneguts per comerciants i veïns de la zona com els mamotretos. Altres queixes han estat la incomoditat dels bancs o la gespa en forma de laberint, que mai va arribar a arrelar bé i al final es va haver de substituir per formigó de color verd. En aquest sentit, l’arquitecta va dir en el seu dia que amb el seu disseny va buscar crear “molts espais diversos per a activitats diferents, des del pàrquing fins a les zones per a nens, per passejar, trobar-se i xarrar o estar a les terrasses”.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre