Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HISTÒRIA FRANQUISME

Treballs forçats a Gardeny

Actualitzada 29/04/2018 a les 15:31
Lluís Carré, militant d’ERC de Vinaixa voluntari a la guerra, va ser un dels presos que van construir els edificis militars
Lluís Carré –el soldat que sosté un gosset– durant la Guerra Civil.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Carré –el soldat que sosté un gosset– durant la Guerra Civil.

ARCHIIVO SERRACANT CARRÉ
Lluís Carré –el soldat que sosté un gosset– durant la Guerra Civil.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Presos de Gardeny en un descans –Carré és el que vesteix de clar.

ARCHIIVO SERRACANT CARRÉ
Lluís Carré Bonet, de Vinaixa, tenia 22 anys quan va esclatar la Guerra Civil. “Era d’Esquerra Republicana i es va allistar voluntari per lluitar contra el feixisme”, explica el seu nét, Jordi Serracant. “Em parlava molt de la guerra quan era petit, però només anècdotes.” Amb els anys, va saber que el seu avi va participar a la batalla de Belchite. Del front d’Aragó va passar al del Segre, on va ser capturat en combat a finals del 1938. Carré va explicar a la família que, en un primer moment, els franquistes l’anaven a afusellar, però finalment van optar pel que el seu nét qualifica de “farsa judicial”. Un consell de guerra en el qual va ser condemnat a dotze anys de presó per “auxili a la rebel·lió”. Va acabar tancat a la Seu Vella, reconvertida en camp de concentració. “Era un lloc terrible.” El poeta Josep Palau i Fabre, que també va estar pres a l’antiga catedral, assegurava que el fred calava els ossos i que xinxes i polls campaven al seu aire. A més, cada matinada els despertaven els trets de l’escamot d’execució.

No és estrany que quan a Carré li van oferir la possibilitat de commutar pena a canvi de treballs forçats ni ho dubtés. Va ser així com va arribar al Camp de Presoners de Gardeny, que depenia de les Colonias Penitenciarias Milita- rizadas. “Treballaven molt dur”, assegura el seu nét. No va tenir el primer permís fins a finals del 1942. Un any després, a finals del 1943, va quedar lliure, “però marcat per haver anat voluntari a la guerra”.

La seua dona, Maria Bernat, també de Vinaixa, va haver de travessar la frontera a la immediata postguerra. “Eren perdedors, però el pitjor és que se sentien perdedors.” A finals dels 50 es van instal·lar al barri de Sants, a Barcelona. “Quan es va crear la Seat la meua àvia li va proposar que anés a buscar feina, però ell no ho va fer perquè temia que li demanessin papers i tornés a quedar marcat al saber-se que havia estat pres”.

Serracant diu que la història de la seua família “és només una de tantes”, de manera que es mostra partidari que a Gardeny es recordi aquest passat fosc com a homenatge als presoners que van aixecar l’actual parc científic i tecnològic. Van treballar en tasques de desenrunament i van aplanar el terreny de sol a sol perquè es construïssin els edificis militars que s’inaugurarien el 5 de juny del 1945, set mesos després que es tanqués el camp de presoners.

La moció de la Crida per senyalitzar aquest passat de Gardeny va ser rebutjada al ple de divendres, però l’alcalde va dir que col·locaran una placa per explicar com es van construir les casernes.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre