x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El Govern estudia prohibir els mòbils als centres escolars

  • EFE
Actualitzada 07/09/2018 a les 12:08
Pretén disminuir l’addicció digital dels estudiants
La ministra d'Eduació, Isabel Celaá.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La ministra d'Eduació, Isabel Celaá.

EFE
El Govern de l'Estat estudia la possibilitat de prohibir l’ús dels mòbils als centres educatius, seguint els passos de la llei aprovada per a aquest curs a França, amb l’objectiu de disminuir l’addicció digital dels estudiants. Ho ha assegurat la ministra d’educació i Formació Professional (FP), Isabel Celaá, en una entrevista amb Efe, en què ha manifestat que, de moment, està trobant "postures fortament enfrontades" sobre si els mòbils han d’entrar en els col·legis o no. Celaá (Bilbao, 1949) també ha avançat la seua intenció de descarregar de contingut els currículums, amb la finalitat de substituir l’actual sistema de memorització per altres que activin més l’aprenentatge.

La tornada a l’escola a França comporta la prohibició de l’ús de mòbils fins els 15 anys als centres. Es planteja el Govern una iniciativa similar?
És una qüestió interessant i a estudiar perquè tenim massa adolescents molt addictes a la tecnologia. Cal reflexionar sobre si el temps escolar ha de ser lliure d’aquesta addicció. Hem trobat opinions fortament trobades. Ho estudiarem amb experts. En alguns casos el mòbil ajuda -no solen portar-lo als exàmens, només faltava-, però si prohibir-ho en els centres serveix per disminuir l’addicció digital, val la pena valorar-lo.

Creu que és necessari homogeneïtzar el calendari escolar per comunitats?
És irrellevant homogeneïtzar l’inici del curs en totes les comunitats. Crec en el cafè amb diferents tipus de sucre i, a més, servit de manera diferent. No em sembla que allà radiqui cap element de cohesió d’Estat substantiva. Les comunitats s’organitzen i mantenen les seues singularitats i fan l’inici del curs quan el tenen pactat.

Ha comentat al Congrés la seua intenció de rebaixar el contingut dels currículums. Per què?
El desafiament de l’educació el 2018 no és augmentar aquells continguts l’aprenentatge dels quals és memorístic, per a això ja tenim Google i les xarxes. Volem incorporar elements que requereixin a l’alumnat un procés d’aprenentatge per fer significat, una escola més flexible, moderna, que sàpiga fer que l’estudiant aprengui aprenent, a tenir destreses i desenvolupar-se al món en el qual li tocarà viure, diferent d’aquell en el qual està aprenent. Fer classes més pràctiques i connectades amb la vida real, que són, en definitiva, els requeriments que moltes vegades estableix Pisa.

Els experts en salut alerten d’una caiguda de l’activitat física de la població. Cal augmentar el nombre d’hores d’activitat física en els col·legis?
Estudiarem què fer per combatre l’obesitat i perquè la dieta en els col·legis sigui molt equilibrada.

La postura del Govern amb l’educació concertada sembla preocupar. Hi ha motius?
Rotundament no. El Govern és garant de la qualitat del sistema educatiu en el seu conjunt i sabem que està compost per la xarxa pública i per la concertada i privada. No se suprimiran concerts. Això no és obstacle per afirmar que el sistema públic és el que té la responsabilitat primera, l’obligació d’atendre el dret fonamental a ser educat. Això de cap manera no és minva per a l’educació concertada.

També diem que hi ha hagut administracions (i això no té a veure amb la concertada) que han abusat dels termes d’una llei (Lomce) per a usos que no han estat molt adequats per a l’educació ni respectuosos amb les condicions d’equitat. L’article 109 de la Lomce va substituir per "demanda social" el que la LOE deia sobre l’obligació que tenen les administracions de garantir l’existència de places públiques suficients, especialment a les zones de nova població. I els que haurien d’acudir en primer lloc seria el poder públic. No es pot deixar a mercè d’algú espontani que arriba i posa una acadèmia. Cal acordar un altre contingut per a aquest article per evitar abusos.

Convocarà la Taula Sectorial de l’Ensenyament Concertat que no es reuneix des del 2011?
Si, ja la convocarem; no tenim cap problema amb l’educació concertada.

Ha obert ja un diàleg amb els centres concertats que segreguen per sexe com va dir que faria?
He parlat amb algunes persones informalment, però aquest tema és inconclús. La segregació per sexe és una modalitat de segregació des del nostre punt de vista, no des de la perspectiva del Constitucional, que considera que entra dins de la capacitat d’un centre per marcar el seu ideari i ho hem de respectar. Però hi ha altres discriminacions que ens preocupen més perquè de vegades es presenten amb més intensitat, com el relatiu a la diferència entre els alumnes per les seues estructures socials.

Reactivarà els treballs per a un Pacte d’Estat per l’Educació?
La idea és utilitzar alguns dels treballs realitzats, però és que són molt dispersos. En la Subcomissió del Congrés hi va haver un munt de compareixences a les que cal buscar el comú denominador. Hi ha un grup bussejant en elles. A més, que les forces polítiques estiguin d’acord serà difícil per com estan disposades en aquest moment al Parlament; moltes consideren impossible la trobada entre elles.

Ha presentat un avantprojecte per revertir retallades educatives, faran altres modificacions en la Lomce?
Estem abordant una modificació de la Lomce que pretenem que entri al Consell de Ministres abans de Nadal per portar-la al Congrés. Ha d’abordar els punts que han estat estimats com més vulneradores del dret de la igualtat. Entre ells, el tractament que es fa de la Secundaria, una etapa crucial de l’educació. La Lomce la va estructurar en dos vies, l’acadèmica i una altra de més vocacional per als que no poden seguir el corrent general dels ensenyaments als quals proporciona alternatives de baix nivell educatiu. Proposem un camí molt diversificat de la persona, amb passarel·les d’anada i tornada. L’impuls estratègic que volem donar a la FP ajudarà a això. No volem llocs en els quals dipositem els alumnes sense que gairebé tinguin possibilitats de sortida.

Es replantejaran els Acords amb la Santa Seu sobre l’oferta obligatòria de les classes de religió com ha defensat el PSOE?
Em sembla molt interessant la perspectiva ideològica d’una força política en l’oposició, que ha de treballar amb una perspectiva, i en el Govern, que ha de saber conjugar les majories perquè governa per a elles. El que farem és establir una religió que no tingui assignatura espill, perquè amb aquest model només quedava a Espanya i a Sèrbia i mantenim l’oferta de lliure opció. Però els seus resultats no es poden presentar al mateix nivell amb els d’altres matèries com matemàtiques i no comptarà per a la nota mitjana ni per a beques ni per entrar a la universitat perquè això és insensat.

El MIR educatiu és a l’agenda del ministeri?
Ens continua agradant però anem a poc a poc. Suposa una revisió profunda de tot el que afecta a la professió. Ara estem en el més urgent.

Quins plans té per combatre l’assetjament escolar?
Activarem l’Observatori de la convivència per estudiar amb deteniment el fenomen; és un tema crucial i dramàtic que pot fastiguejar la vida a nois de poca edat. S’han incrementat les denúncies però perquè afortunadament hi ha més sensibilitat. Els centres han de posar totes les antenes per evitar que això succeeixi
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre