Lleida capital torna a guanyar habitants però perd 3.200 estrangers en cinc anys

La ciutat de Lleida va guanyar població l’any passat per primera vegada des del 2012. Segons les últimes dades de població de l’Intitut Nacional d’Estadística (INE), el 2018 la ciutat va arribar als 137.856 habitants, un total de 529 més que els 137.327 del 2017, però encara lluny del màxim de 139.834 que es va aconseguir el 2012. A partir d’aquell any, coincidint amb els anys més crus de la crisi econòmica, la capital del Segrià va anar perdent població de manera progressiva i la caiguda principal es va produir entre el col·lectiu de persones d’origen estranger, amb un descens de 3.222 en cinc anys. La població general va disminuir en 1.978 persones. L’any passat va començar la recuperació de la població, però la xifra de residents se situa encara en índexs similars als del 2010 (aleshores hi havia 137.387 habitants).

Actualment, 26.665 habitants de la capital són originaris d’altres països, segons dades del padró municipal, xifra que suposa un 19,3% del global. Cinc anys enrere eren 29.887. No obstant, el descens no pot atribuir-se únicament al retorn als seus països d’origen o al canvi de residència a altres ciutats, sinó que s’ha de tenir en compte les nacionalitzacions, per les quals persones que eren estrangeres passen a ser considerades espanyoles sense moure’s del lloc. En aquest sentit, Jordi Domingo, professor del departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, va remarcar que l’arribada d’immigrants va tenir un auge que va quedar frenat a partir del 2012 a causa de l’agudització de la crisi, que ha provocat que Espanya deixi de ser un país atractiu per als estrangers que busquen un futur millor. A la ciutat resideixen actualment estrangers de 128 nacionalitats i la més nombrosa és l’originària del Marroc, amb 5.632 persones. Anys enrere aquest col·lectiu va ser superat pel de romanesos, amb més de set mil, però ara són 5.531 i ocupen el segon lloc. Segons el padró, hi ha habitants procedents de llocs tan diversos com Brunei (un), el Kazakhstan (tres), el Tadjikistan (un), Bielorússia (tretze), Laos (un), Síria (24) o el Benín (quatre). Fins i tot hi ha un home classificat al padró com a apàtrida.

«Vam venir perquè al nostre país no hi havia feina»

Flavia i Aurel Mornea. Originaris de Romania

Flavia i Aurel Mornea són originaris de Romania, de la regió de Transsilvània, i porten més de quinze anys instal·lats a la ciutat de Lleida. Flavia explica que al seu país no tenien feina i que primer va emigrar Aurel, que al principi va recalar a Benavarri. Recorda que en aquella època “no érem europeus”, de manera que la burocràcia per anar-se’n a treballar a un altre país els va resultar més complicada que ara i “va haver de venir amb visat”. Al cap de pocs anys, ella va seguir els passos del seu marit i, després de passar per Benavarri i Rosselló, es van instal·lar definitivament a la capital del Segrià. “Aquí estem bé. Hem superat els anys de crisi i tenim feina. També hem comprat un pis i paguem una hipoteca”, relata, per la qual cosa de moment no tenen intenció de tornar a viure Romania. De fet, una mostra de l’arrelament a Lleida és que, durant els últims anys, bona part de la seua família també ha optat per venir a a la ciutat. “El meu pare va morir i la meua mare va venir a viure aquí. I també el meu germà i la seua família”, va detallar Flavia.

La comunitat romanesa va arribar a ocupar la primera posició al rànquing de residents d’origen estranger, amb més de set mil el 2013, però ara són només 5.531 i se situa al segon lloc, encara que molt a prop del primer, que és el Marroc.