SEGRE

REPORTATGE MEDI AMBIENT

Carrers massa sorollosos a Lleida

El pla de millora de la qualitat acústica constata que gairebé la quarta part de la població pateix excés de soroll, especialment a l’avinguda de les Garrigues, passeig de Ronda i Príncep de Viana || Les sonometries derivades de les queixes veïnals s’han duplicat en només tres anys

Imatge aèria del carrer Príncep de Viana, una de les més freqüentades i sorolloses de la ciutat.

Imatge aèria del carrer Príncep de Viana, una de les més freqüentades i sorolloses de la ciutat.ITMAR FABREGAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El nou pla d’acció per a la millora de la qualitat acústica que ha aprovat l’ajuntament indica que un 21,33% de la població suporta un nivell de soroll diürn superior al recomanat, 65 decibels (dbA), i durant la nit, quan el límit fixat és de 55 decibels, aquesta xifra augmenta fins al 25,11% i hi ha més de 3.000 veïns que suporten un soroll superior en dbA al recomanat. I és que la preocupació per la contaminació acústica ha anat a més durant els últims anys tant a nivell de les institucions com dels ciutadans. Un fet que el demostra és que l’any passat el consistori va portar a terme un total de cinquanta sonometries per queixes veïnals, disset més que el 2017 i gairebé el doble que fa tres anys. D’aquest mig centenar, setze superaven el màxim legal permès per les ordenances municipals, vint sí que les complien i les catorze inspeccions restants es van solucionar ja sigui o perquè l’excés de soroll es va corregir o perquè es va desestimar la queixa corresponent. D’aquestes setze infraccions que superaven el màxim legal permès, onze eren qualificades com a greus i amb una multa econòmica que pot anar des dels 1.001 fins als 10.000 euros. Aquestes onze infraccions corresponien a locals públics com bars, pubs i discoteques. Quant a les zones amb més contaminació acústica, el document de la Paeria recull que el passeig de Ronda, l’avinguda de les Garrigues, Príncep de Viana, Alcalde Porqueres, Rovira Roure i Balmes són les vies més sorolloses, que en alguns casos poden arribar a superar fins a 9 decibels els límits legals tant de dia com de nit.

El denominador comú del soroll d’aquests carrers és el trànsit de vehicles i, molt puntualment, la contaminació acústica que generen discoteques o bars de la zona. Els veïns que viuen en aquests carrers reconeixen que estan “acostumats” als sorolls. “Quan vius en una avinguda ja saps que tindràs cotxes passant per casa gairebé tot el dia, és qüestió d’acostumar-s’hi”, va declarar una veïna de l’avinguda de les Garrigues.

De les 50 sonometries que la Paeria va fer el 2018, setze superaven el màxim legal permès de soroll

“L’exposició a un nivell de decibels per sobre del recomanat pot comportar un descens de la capacitat auditiva, augmentar la freqüència cardíaca i la hipertensió arterial i algun estudi també relaciona la prematuritat i el poc pes dels nounats perquè les mares estan exposades a contaminació acústica”.

Pel que fa als efectes psicològics del soroll, Godoy assenyala que “hi ha estudis que apunten que pot provocar ansietat, depressió i alteració del son”. Sobre els estudis que estan elaborant els ajuntaments, Godoy agraeix que l’administració “es comenci a preocupar. Fins ara no s’havia tractat, ja que a la majoria de ciutats un 20 per cent de la població pateix excés de sorolls i és al mateix nivell que la contaminació atmosfèrica, ja que és un factor de risc per a la salut”.

Com es poden frenar o miniminzar els sorolls? Pere Godoy suggereix en aquest sentit “fer complir la normativa i actuar per abaixar el del trànsit, que és el tipus de contaminació acústica més perjudicial dels sorolls que hi ha a la ciutat, perquè és constant”.

Imatge aèria del carrer Príncep de Viana, una de les més freqüentades i sorolloses de la ciutat.

Imatge aèria del carrer Príncep de Viana, una de les més freqüentades i sorolloses de la ciutat.ITMAR FABREGAT

tracking