Sis anys de presó per apunyalar la seua ex parella en ple carrer a Lleida

L’Audiència de Lleida ha condemnat un veí de la capital del Segrià a més de sis anys de presó per apunyalar la seua exparella en ple carrer. Els fets van tenir lloc el mes de juliol passat al carrer Lluís Companys quan, de matinada, diversos testimonis van alertar que hi havia una dona sagnant amb diverses ferides a l’esquena i a la mà, quan va provar de defensar-se. L’Audiència confirma ara la pena imposada en primera instància pel Jutjat Penal 3 de Lleida i el condemna a un total de sis anys i dos mesos pels delictes de lesions agreujades, trencament de condemna i tinença d’armes prohibides. No era la primera vegada que l’acusat, de 36 anys, era condemnat per agredir l’exparella. De fet, en el moment de l’atac tenia una ordre d’allunyament de la víctima després de ser condemnat per maltractament. El tribunal rebutja el recurs presentat per l’ara condemnat i confirma la pena imposada en primera instància. Segons la sentència, la víctima ha mantingut en tot moment la seua versió dels fets a l’assenyalar que la tarda del 3 de juliol del 2018 es va trobar amb l’acusat, amb el qual havia mantingut una relació sentimental, i va accedir a la seua petició d’anar-se’n a dormir amb ell, “i es van dirigir els dos a una zona en què hi havia arbres, lloc en el qual ell va provar de mantenir relacions sexuals amb ella”. En aquell moment, la dona va intentar sortir corrents del lloc, però l’acusat va aconseguir atrapar-la i va començar a agredir-la, i li va causar diverses lesions. Una versió que van confirmar els testimonis presents, que van veure l’agressió.

Hores després dels fets, l’home va ser detingut i els agents li van trobar a la butxaca una navalla automàtica compatible amb les ferides que presentava la víctima.

Els agents que el van arrestar després de l’atac li van confiscar una navalla automàtica a la butxaca

Així mateix, l’Audiència rebutja aplicar l’atenuant d’embriaguesa al no considerar provat que l’acusat hagués consumit alcohol en el moment dels fets. El condemnat va ingressar a la presó després dels fets i la sentència és ferma.

El consentiment de la víctima no anul·la una ordre d’allunyament Un dels motius del recurs de l’acusat contra la sentència de primera instància era que no podia ser acusat de trencament de condemna perquè la víctima va accedir a estar amb ell malgrat tenir una ordre d’allunyament. En aquest sentit, l’Audiència de Lleida assenyala que l’home va trencar de forma conscient la prohibició atansant-se a la víctima i quedant-se amb ella durant diverses hores. Un delicte que veu provat a l’afirmar que el consentiment de la víctima no exclou per si mateix la condemna. De fet, el jutjat va comunicar a l’acusat aquesta ordre d’allunyament només tres mesos abans que passessin els fets, “cosa que implica el seu ple coneixement”, segons l’Audiència. Amb aquesta nova condemna, el tribunal amplia l’ordre d’allunyament i comunicació cap a la víctima.