Diferències de més del 200 per cent en el rebut de l'IBI de pobles propers

L’import mitjà del rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) de propietats urbanes és molt dispar a Lleida, tant que entre pobles de la mateixa comarca de característiques similars hi pot haver diferències de més del 200%. A nivell provincial, els més alts són els de Les i Prullans i els més baixos, de Sant Esteve de la Sarga i Lladorre.

El rebut mitjà de l’IBI urbà a Lleida experimenta grans variacions no ja només entre els municipis més i menys poblats, un fet que és lògic, sinó entre pobles propers. D’acord amb les dades del cadastre corresponents a l’any passat, les diferències entre pobles de la mateixa comarca poden arribar a superar el 200 per cent. És a dir, que en un és una mica més del triple que l’altre.

És el que passa a les Garrigues, on el rebut mitjà a Fulleda és de 63 euros, menys d’un terç que els 209 a què arriba el Cogul i molt lluny dels 186 dels Omellons o els 172 de Puiggròs. Al Pallars Sobirà, els 58 euros a Lladorre són menys de la meitat que els 124 de la Vall de Cardós i els 126 de Soriguera, i un terç dels 164 del municipi més meridional de la comarca, el Baix Pallars. Un altre exemple: a l’Urgell, els 79 euros de Sant Martí de Riucorb i els 85 d’Omells de na Gaia contrasten amb els 258 de Puigverd d’Agramunt o els 175 d’Ossó de Sió. I al Solsonès passa el mateix amb els 64 de la Molsosa i els 76 del Pinós davant els 231 de Clariana de Cardener o els 218 d’Olius.

ELS MÉS CARS - Són per aquest ordre Les (487,78), Prullans (470,34), Térmens (460,07), Benavent de Segrià (451,66), Balaguer, que és la capital més cara amb 450,63, Corbins (448,17), Prats i Sansor (445,88) i Lleida ciutat (443, 57) ELS MÉS BARATS - Sant Esteve de la Sarga (44,54), Lladorre (58,40), Lladurs (58,85), Oliola (61,74), Fulleda (63,05), la Molsosa (64,85), Almatret (69,64), Gavet de la Conca (74,70), Esterri de Cardós (75,17), Pinós (76,91) i Sant Martí de Riucorb (79, 82).

Al marge de l’any en què s’ha fet la valoració cadastral i el coeficient de l’IBI que aplica cada consistori, hi ha casos en què les diferències també s’expliquen per característiques peculiars de cada localitat. Les que tenen una important activitat turística compten amb equipaments hotelers o habitatges d’alt estànding que fan pujar la mitjana, i el mateix pot succeir si algun poble té algun complex de grans dimensions. Precisament, l’alcalde de Les, Andreu Cortés, va atribuir aquest fet que el seu municipi sigui el que té el rebut mitjà més alt de tota la província, amb 487 euros, sensiblement més elevat que altres de la Val d’Aran com Vielha i Naut Aran. “A Vielha apliquen un IBI de 15 euros per plaça de pàrquing i, com que n’hi ha moltes, fa baixar la mitjana per rebut. En canvi, aquí no les gravem”, va assenyalar.

Cortés va destacar que al poble hi ha algunes propietats molt grans, com un antic hotel o el càmping, que fan pujar la mitjana. A més, va recordar que el seu municipi va patir una revisió cadastral el 2007, que han demanat recalcular a la baixa, i que el consistori aplica un coeficient molt baix, del 0,50. “El que s’hauria de comparar, més que el rebut mitjà, és el que paguen construccions donades d’alta durant els últims anys”, va insistir.

A l’altre extrem del rànquing, el més barat és Sant Esteve de la Sarga, un dels municipis més despoblats i més mal comunicats del Pallars Jussà, amb una mitjana de 44,54 euros per rebut, gairebé la quarta part dels 161 als quals s’eleva aquest registre a la localitat veïna de Castell de Mur.