Milers de lleidatans omplen els trams i carreguen contra la classe política

Ni la falta d’unitat dels partits sobiranistes ni les previsions de mal temps van impedir que ahir milers de lleidatans omplissin de gom a gom els trams a la manifestació de la Diada. Ja des de primera hora de la tarda es notava que entre els carrers Entença i Calàbria de Gran Via es parlava un accent diferent al que estan acostumats a sentir a Barcelona.

Eren els lleidatans que van arribar amb temps i van dinar esperant als seus trams que la marea de manifestants inundés la Gran Via d’estelades i consignes en favor de la independència, l’alliberament dels polítics empresonats i el retorn dels exiliats.

Anar a Barcelona per a la Diada va ser una decisió que molts lleidatans van prendre improvisadament

Una família de les Borges Blanques s’acabava els entrepans asseguda en un banc del carrer Entença mentre reconeixien que “no teníem gaire clar si venir o no aquest any per com estan els partits polítics, però hem decidit fer-ho pels presos i els exiliats”, va assenyalar el pare.

Uns metres més enllà, David Miquel, un veí de Vilanova de Bellpuig i els seus amics, han assenyalat que “hem decidit venir a Barcelona aquest mateix matí, ha estat improvisat, no volíem venir perquè els polítics no s’aclareixen ni entre ells, però el sentiment ha pogut més”.

I és que l’afartament amb la classe política i les discrepàncies entre els partits independentistes van ser les crítiques més comunes dels assistents a la manifestació, que van reclamar que mostressin la unitat que ells han mostrat a les últimes vuit manifestacions de la Diada. “O els partits i els dirigents polítics espavilen ja o la gent s’espavilarà sola”, va advertir Jaume Torres, un veí de Tremp que va reconèixer que “aquest any baixem bastant enfadats”.

Passades les quatre en punt de la tarda, els lleidatans van començar a prendre posicions als quatre trams que la província disposava per a la marxa i alguns van criticar que haguessin repartit les comarques per diferents trams de la manifestació en lloc d’haver-les posat totes juntes.

“Feia una estona que estàvem al tram 15 però un voluntari ens ha dit que hem d’anar al 20”, va dir Àngels Rodríguez, una veïna de la Pobla de Segur. “Ara he de creuar cinc carrers abans que s’ompli tot. Espero arribar-hi abans que comenci!”, va dir, mentre es perdia en un mar de camises blaves.

A pocs minuts que el rellotge marqués les 17.14 hores, els trams lleidatans estaven plens de gom a gom i els crits d’“I, inde, independència” i “llibertat presos polítics” s’enllaçaven l’un amb l’altre a excepció de quan passava l’helicòpter de la policia sobre els seus caps, que era rebut amb una sonora xiulada per part dels manifestants. Altres que també van estar molta estona per les altures van ser els castellers de Lleida, que van aixecar diverses torres al llarg de la tarda per amenitzar la vetllada i que es compaginaven amb les batucades de Cervera o els gegants que creuaven la Diagonal per entretenir un públic que esperava que arribés l’“hora H”. Quan el rellotge va marcar el minut 14 de les cinc de la tarda, els organitzadors de la manifestació, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va animar els assistents a repetir consignes en favor de la independència, fer onejar les banderes i crear les primeres ones del “tsunami democràtic” que es pretén dur a terme en els pròxims mesos.

Va arribar el moment dels discursos i les intervencions per part dels organitzadors des de la plaça Espanya, però els lleidatans, ja sigui perquè eren molt lluny o perquè no consideraven imprescindible escoltar les intervencions, estaven més pendents dels castellers, fer-se fotos o combatre la calor en un carrer amb poques ombres. I és que malgrat que els lleidatans van afrontar amb optimisme i ganes la jornada reivindicativa d’ahir, molts d’ells veuen la independència més lluny ara que fa un any. “Fa falta donar una bona empenta als polítics, perquè el poble està unit, però ells no i per això la república està més lluny ara que el 2018”, va opinar David Surroca. Una opinió que comparteix Mari Carmen Segarra, una veïna de Lleida natural de les Borges Blanques. “Al cor de la gent la independència és molt a prop, per part de la classe política la veig més lluny, però aquell dia arribarà”, va assegurar. Minuts després de les sis de la tarda, els primers lleidatans van emprendre la tornada a casa amb la satisfacció del deure complert. “A veure com sortim ara d’aquí”, va dir un home amb una bandera de Lleida a l’esquena a la boca del metro de la parada de Rocafort. No obstant, per a alguns la jornada festiva i reivindicativa continuava i es preparaven per anar als concerts que se celebraven en diferents punts de la capital catalana o optaven per quedar-se una mica més a la Gran Via.

Entre els que van optar per aquesta segona opció hi havia uns nigerians abillats amb estelades i amb banderes de la seua regió, Biafra. Un d’ells va explicar que “volem la independència de Biafra i donem suport a Catalunya en la seua causa, hem d’estar units en aquestes lluites”. Una opinió que recolza la majoria de la gent, però que alguns, els polítics, semblen ignorar.