Miquel Pueyo: «Estem canviant una cultura de caire clientelar»

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, fa en aquesta entrevista a SEGRE balanç de l’any transcorregut des de les eleccions municipals, una anàlisi que va efectuar tot just unes hores abans que es conegués la renúncia de Regina Cairol com a edil. Creu que la ciutadania ha percebut que hi ha hagut un canvi de govern?

Sí. Ha percebut un canvi en les formes, en el relat, en la proximitat, en la reducció d’un estructura versallesca en la relació i presència de l’ajuntament i perquè hem fet coses, encara que alguns desitjarien que determinats canvis fossin més ràpids i radicals.

Què ha estat el millor i el pitjor d’aquest any?

El millor, que un govern de coalició amb Junts i el Comú, nou a Catalunya i l’Estat, per al qual alguns no donaven ni deu cèntims, s’ha mostrat molt estable, no ha patit cap crisi. Hem fet una administració més senzilla i pròxima al ciutadà. Un altre punt important és el refinançament de l’EMU i del parc de Gardeny, que eren gegants amb peus de fang, ara consolidats.

I el pitjor?

La situació econòmica que ens vam trobar. Sabíem que era difícil, però al tenir tots els números hem vist que era pitjor. Acumular un deute de 175 milions és imprudent.

Però el deute de Paeria, EMU i parc de Gardeny era públic.

Tinc una diapositiva amb tres línies: pressupost, ingressos reals i despeses. Des de l’any 2015, la distància entre ingressos i pressupost és més gran i en alguns moments es fa maquillatge, s’inventen ingressos. El 2019 el pressupost se n’ha anat a 169 milions, però els ingressos han estat 158 i les despeses, 160,4. Per primera vegada, l’any es tanca amb números rojos greus. El pressupost del 2019 estava fet amb una dosi important de fantasia i des del gener fins a les eleccions la Paeria va gastar amb un entusiasme digne de millors causes. Si no entenem la situació que vam trobar, no podrem comprendre les mesures que prenem.

Responsabilitza l’anterior govern de la pujada de taxes que van aprovar?

La pujada de taxes és moderada, progressiva i de perfil social. És responsabilitat nostra, però hi ha 10,5 milions en números rojos. I això fins al 13 de març, perquè el Covid suposa un augment brutal de la despesa, ja que la Paeria és l’escullera on pararan totes les coses que passen a Lleida, com la desinfecció de residències, compra d’equips de protecció o acollida de persones sense papers.

Van anunciar que hi hauria un nou model d’atenció a treballadors temporers, però ha passat el mateix que passa cada any, gent al carrer i atenció en algun pavelló.

És veritat, ho lamento. Podria donar explicacions: no tenim diners, el 2003 i el 2004 la Paeria va rebutjar una ajuda del Govern per a un alberg de temporers i l’anterior govern va eliminar el de transeünts. Entre aquestes persones, n’hi ha unes que no tenen papers i el Govern central diu que no existeixen i no poden treballar, altres que esperen tenir feina i altres que en tenen. Per a aquestes, Treball i Agricultura s’han de posar les piles perquè tinguin allotjament on treballen. La Paeria afronta la situació i la gestiona amb dèficits que admeto. A més a més, hi ha persones que han arribat des d’Itàlia, les illes Canàries i Andalusia, quan teòricament l’Estat controla les fronteres i limita els moviments entre autonomies.

En l’àmbit comercial, sembla clar que el seu govern fa el possible perquè el projecte de Torre Salses no tiri endavant.

Les tres forces sempre hem dit que aquest no és el model que volem. Però aquest és un govern seriós que es regeix per les lleis. La tramitació del projecte serà llarga, hi ha 654 al·legacions. A la Paeria li corresponia construir el vial Víctor Torres per 2,4 milions i expropiar terrenys, però no té pressupost per fer.

La promotora ofereix pagar el vial.

La proposta ens va arribar en plena crisi sanitària. Quan tornem a una certa normalitat rebrem Eurofund, igual que fem amb tots.

Pot garantir que el nou Morera s’acabarà?

Les obres han continuat, hem reactivat la tramitació del projecte modificat i demanarem una pròrroga per acabar-les. N’estic convençut i confio en l’UTE d’empreses lleidatanes que les fa, en la seua honorabilitat i vinculació amb Lleida per acabar el Morera i fer una bona obra.

El govern apostava per municipalitzar serveis, però ara privatitza la inspecció de tres tributs.

Apostem per la gestió pública, però l’administració anterior va anar molt amb compte de prolongar la vigència de les concessions. Aquesta externalització s’ha sospesat fent números, perquè necessitem ingressos.

L’oposició els acusa de fer política de gestos i no governar.

Som de fer gestos senzills, de trepitjar el carrer i no acaparar la foto de totes les festes de barris.

Gestos com anunciar la supressió de les pubilles i el final de la barra de les cases regionals a la festa major han estat polèmics.

Lleida és una ciutat on durant gairebé quaranta anys s’ha consolidat una cultura amb alguns matisos de clientelisme, molt tancada, amb una llista d’inclosos i exclosos i quan introdueixes canvis en aquest model les resistències són normals. Respecte a les pubilles, la regidora ha parlat no només amb les associacions de veïns, perquè en els consells de barri hi ha sensibilitats que fins ara no podien expressar-se. Amb les cases regionals l’únic que es va fer és un model de concurs democràtic i obert perquè qualsevol entitat tingués el mateix dret a participar en la festa. El nostre objectiu és la transparència i que no hi hagi espais polítics o d’influència reservats per a ningú.

Tenen previstos canvis en els organismes municipals?

Un dels objectius és aconseguir una Paeria més eficient i operativa i això passarà per reduir fundacions, òrgans i empreses.

Quins?

Fusionarem la Fundació Lleida 21 i la Paisatge Urbà. Amb Diputació, Cambra i Universitat de Lleida replantejarem el funcionament de GlobaLleida. L’estructura de turisme, que està fora del sistema de gestió de l’ajuntament, hi tornarà a finals d’any. Revisem estructures que generen costos que es poden assumir dins de la Paeria.

Què s’ha de replantejar a GlobaLleida?

Cal fer-la més eficient. La idea deu molt a l’entusiasme de Ramon Roca, és bona i s’ha de potenciar, però creiem, no només jo, sinó que també ho pensa el president de la Diputació, que la seua estructura de personal i de funcionament pot optimitzar-se més. Ha de ser més eficient i estar més ben alineada amb la promoció econòmica de la Diputació i l’àrea d’emprenedoria municipal i el Centre de Negocis i Convencions. Hi ha una constel·lació d’ens que de vegades dupliquen funcions.