Condemnen Salut a indemnitzar una parella que va perdre el seu nadó

L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’Institut Català de la Salut a indemnitzar amb més de 79.000 euros una parella lleidatana per “mala pràctica professional” de l’hospital Arnau de Vilanova per haver-se retardat en la pràctica d’una cesària d’urgència a la dona, que va causar la mort del seu nadó a les 37 setmanes d’embaràs. La resolució confirma la sentència imposada en primera instància pel jutjat de primera instància número 22 de Barcelona, que va avançar SEGRE, encara que redueix la quantia de la indemnització.

La sentència assenyala que la mare, que tenia diagnosticat un embaràs d’alt risc, va anar a Urgències de l’hospital el 14 de juliol del 2015 al detectar una pujada de tensió i una disminució dels moviments del fetus. Després de ser examinada i practicar-li proves, li van donar l’alta. L’endemà, va anar al centre per a un control d’Endocrinologia i van detectar una hipertensió arterial lleu, la qual cosa hauria motivat una consulta amb l’obstreta, que no es va fer, segons la sentència. Segons l’Audiència, aquesta és una primera indicació que hi va haver una deficient pràctica mèdica. El dia 16 del mateix mes la demandant va acudir de nou a l’hospital per a una visita programada ila llevadora va comprovar que hi havia problemes en el batec del fetus. En aquell moment es va decidir l’ingrés de la mare per a una cesària d’urgència, però segons la sentència, hi va haver un retard en aquesta pràctica que va causar la mort del fetus. “La possibilitat de supervivència va existir i s’hauria materialitzat si la decisió de finalitzar l’embaràs” no s’hagués fet una hora després, assenyala la sentència. Per això, l’Audiència considera que hi va haver un retard excessiu.

El tribunal accepta les peticions de l’ICS i la companyia d’assegurances de rebaixar la indemnització a pagar la parella a l’estimar que s’hauria d’haver fixat amb el barem dels accidents de trànsit i reconeix menys dies de baixa per a la mare. En aquest sentit, redueix la quantia de 134.446 euros a 79.144 euros.

“Si no hi hagués hagut retard, el fetus podria haver sobreviscut”

La sentència rebutja les al·legacions de l’ICS i la companyia d’assegurances que, en cas d’haver-se produït la finalització de l’embaràs, el fetus hauria tingut seqüeles greus al tractar-se d’un part de risc. Al dictamen, l’Audiència indica que “l’única cosa lògica és pensar que, si no hagués existit el retard, el fetus podria haver estat extret quan encara vivia” i, malgrat que afirma que no pot valorar si hi podria haver hagut seqüeles, indica que no hi havia cap indicació als informes que presentava alguna anomalia que impedís la seua supervivència. La resolució de l’Audiència de Barcelona també ressalta el fet inusual que la indemnització concedida al pare sigui més alta que la de la mare, a la qual cosa atribueix que aquesta no ha acreditat “de forma involuntària” els dies de baixa a causa de l’hospitalització i les seqüeles.