Compromís per al nou pavelló de la Fira, que costarà 3,5 milions

La Generalitat, la Paeria, la Diputació i la Cambra de Comerç van rubricar ahir el conveni que ratifica el seu compromís per dotar la Fira de Lleida del llargament reivindicat nou pavelló, tal com va avançar aquest diari. Van anunciar que costarà uns 3,5 milions, però no van concretar quin import aportarà cada institució ni quan estarà llest. La Fira s’encarregarà de redactar i licitar el projecte.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va dir que es tracta d’“un pas per fer-lo realitat en els pròxims anys, com més aviat millor”. Va destacar que Catalunya “és referent en l’àmbit firal al sud d’Europa” i va remarcar l’aposta del Govern “amb Lleida i el territori en la generació de plataformes perquè tots tinguin les mateixes oportunitats”. L’alcalde, Miquel Pueyo, va detallar que el pavelló tindrà una dimensió de 93 per 44 metres i 4.138 m² de superfície i estarà ubicat al costat del Pavelló 4, al costat de la rotonda de Victoriano Muñoz i Camí de Picos.

Va remarcar que les quatre institucions “hem estat capaces d’alinear-nos i tenir una visió més enllà dels mandats institucionals” per acabar amb una “carència endèmica”. El president de la Diputació, Joan Talarn, va destacar que aquest equipament “és molt important per al desenvolupament econòmic i social i per a la imatge de Lleida” i Jaume Saltó, president de la Cambra, va considerar que ajudarà a convertir Lleida en un hub AgroBioTech. Oriol Oró, director de Fira de Lleida, va subratllar que “permetrà augmentar la capacitat expositiva i condicionar l’espai firal, i seguir competint i creixent”.

“Ens donarà impuls per consolidar la segona posició a Catalunya en nombre de certàmens i fires internacionals”, va assenyalar. D’altra banda, Pueyo va anunciar que “la Paeria es planteja, i ho farem en les setmanes o mesos vinents, incorporar el Palau de Vidre a la nostra sol·licitud del pla d’impuls de rehabilitació d’edificis públics dels fons europeus”. El futur d’aquest edifici, que acull activitats firals i també s’utilitza com a mesquita, fa anys que està en debat, entre els que defensen rehabilitar-lo i els que preferirien que fos enderrocat.