Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • NEREIDA VILLUENDAS RUICH
FINALISTA JUVENIL

Posseït

Actualitzada 07/05/2018 a les 13:34
Posseït

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Posseït

FandeLleida
L’agost de 1899, la Carme i la seva família provinent de Barcelona i de classe burgesa van anar a passar uns dies a Cal Bartomeu, un casalot de pedra solitari situat al bell mig d’un bosc d’avets a uns quinze minuts a peu de Mixeu, el poble més gran de la contrada. La casa, construïda amb una pedra estranya mai vista, tenia dues plantes. La planta baixa, on hi havia les estances, era molt confortable, i un altell tancat amb clau on els van advertir que no podien entrar.

Una tarda, els seus pares van anar a Mixeu i la Carme i el seu germà, el Marc, un nen molt tafaner i aventurer, es van quedar sols. Després d’estar hores jugant al bosc, van anar cap al casalot. Al Marc, que tenia més ganes d’aventura, li va picar la curiositat d’anar a l’altell, ja que feia dies que sentia uns sorolls, la Carme li va recordar que tenien prohibit pujar-hi. Ell finalment i desobeint la seva germana hi va entrar. L’altell era fosc i ple de teranyines, al fons hi entrava una petita escletxa de llum que li va permetre veure una gran caixa de roure antiga. La va obrir i a dins hi va trobar una llibreta vella amb tot d’anotacions amb una lletra que costava de llegir, en una d’elles hi posava: no obris l’armari de la dreta. En Marc encuriosit el va obrir, allà dins hi havia una nineta de porcellana, amb uns ulls grossos i vermells que el miraven fixament. La Carme des del pis de baix li demanava que baixés, que arribarien els seus pares. Ell, esglaiat, va tancar l’armari i va córrer escales avall. El nen no va explicar res a la seva germana, tot i que ella li preguntava què havia vist ja que el seu comportament cada dia era més estrany. Van passar els dies i en Marc cada nit pujava a l’altell sense que ningú ho sabés. Una nit els pares van sentir uns sorolls i van veure que venien d’allà on tenien prohibit entrar. Hi van accedir i van veure el nen mirant fixament la nina de porcellana, la mare el va cridar i al girar-se van veure que en Marc tenia els ulls vermells i al creuar-se les mirades van caure fulminats a terra.

L’endemà al matí quan la Carme es va despertar es va adonar que no hi havia ningú a la casa. Va veure la porta d’accés a l’altell oberta i molt lentament va pujar les escales. Un cop a dalt va veure dos munts de pols i el seu germà al fons amb els ulls injectats en sang. El nen amb la veu trencada li va dir: a l’altell vaig trobar una nota que em va portar a una nina. Aquesta nina d’ulls grossos i vermells m’ha posseït. La meva mirada et crema i si em mires acabaràs convertida en pols. La nena, escoltant les paraules del seu germà, va deduir que els dos munts de pols que hi havia a l’entrada eren els seus pares i va fugir corrents.

Mai més va saber del seu germà, però de vegades encara sent gent que parla de les desaparicions que passen a prop de Mixeu.
Comenta el contingut

Més informació

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre