Edició confinada

El primer dia que vam saber d’un cas de coronavirus a la Xina, ens va semblar que era massa lluny. El primer dia que vam conèixer el primer d’Itàlia, vam aixecar les dues celles. Quan vam conèixer el primer de Catalunya, vam començar a fer broma amb el teletreball. El diumenge següent sortia el segon número de la revista Vint-i-dos amb tota la població de Lleida confinada. El tercer número, aquest exemplar que tenen a les mans, l’hem fet completament des de casa, amb les eines que la tecnologia ens ha brindat amb anys d’investigació i estudi. Amb l’ús i coneixement de les plataformes gratuïtes i de pagament necessàries per tal que un producte com aquest, que va de la creació i edició a la maquetació, impremta i repartiment, arribi a les vostres llars. És un miracle. Com tota la premsa aquests dies. És un miracle, i l’hem de valorar. Miracles també en fan els altres sectors de la nostra societat que, com nosaltres, també han hagut de modificar les seves formes de vida i de treball. Rebeu tot el nostre reconeixement des d’aquesta tribuna.

Però aquests miracles no arriben sols. Arriben perquè algú, algun dia, va decidir ajuntar un 0 i un 1. Perquè algú va traçar línies de cable submarí. Perquè algú va decidir que un aparell rebés dades sense fils. O perquè algú va decidir que havíem de tenir un ratolí damunt de la taula. Cada un dels processos que avui fem a casa i ens faciliten la vida són fruit d’anys i dècades d’estudi. De milions d’euros invertits. A tots aquells bojos que un dia van somiar a inventar pel futur, gràcies. I a tots aquells que segueixen inventant, analitzant, investigant, doctorant-se, invertint, emprenent, arriscant i treballant, gràcies. Avui m’estan llegint gràcies a tota aquesta gent. Gent que, per cert, també estudia, investiga, analitza, inventa i es doctora des de les comarques de Lleida. Cal tenir-ho en compte.