L'era del colonialisme de dades

S egons Thomas Friedman, el món és davant de tres eres: la climàtica, el mercat i la llei de Moore. Les descriu perfectament en el seu llibre Gràcies per arribar tard, que recomano.

L’historiador Yuval Noah Harari incorpora l’era del colonialisme de les dades. És en aquest últim punt que avui plantejo la meva reflexió, acompanyada de les referències de Harari. El desenvolupament d’algoritmes que permeten més coneixement, anàlisi i predicció d’elements clau de desenvolupament econòmic, financer i global és avui l’avantsala d’un món que permetrà, entre d’altres, conèixer la gent millor que nosaltres mateixos.

Per arribar en aquest punt s’hauran creat dos grans magatzems de dades, el públic i el privat, en mans d’un nombre molt reduït d’agents dominadors.

La realitat d’avui il·lustra que podem veure com el Cloud d’Amazon AWS, Azure de Microsoft o Google Cloud, emmagatzemen la major part de dades del món. Unes dades que en algun moment poden portar a l’extrem la conducta global i capitalista si aquesta no es regula i provocarien la pitjor de totes les crisis, la dictadura digital.

L’origen d’aquesta amenaça és la cultura capitalista, que no s’escapa de cap alternativa i/o governabilitat al món: comunistes, socialistes, socialdemòcrates, conservadors, liberals... Som davant de la transformació més gran que l’espècie humana hagi viscut en termes d’acceleració, hem doblegat la corba espai-temps. Com diu el mateix Harari, “per dominar un país, ja no és necessari enviar-hi tancs. Tan sols has d’aconseguir les seves dades.”

Faig un parèntesi amb una reflexió personal: imagineu que d’aquí a vint anys una empresa que emmagatzema dades tingui el poder de saber el vostre historial mèdic, els vostres gustos o les vostres intimitats. Creieu que podrem ser lliures? Viurem en una democràcia, o amb plena llibertat?

Els Estats Units i la Xina ja han començat la guerra tecnològica, que es pot veure amb el 5G. Ens resta l’esperança d’una Europa que no deixi de banda els seus valors fundacionals. Contrarietat, avui, que lluita amb l’increment de populismes i sentiment euroescèptic, que va en increment davant el distanciament cada vegada més evident entre ciutadania i governança. Aquí viu l’esperança de poder evitar situacions que ens portin a viure allò que fins fa poc era inimaginable, però que amb la pandèmia hem vist que és possible, la nostra vulnerabilitat.

Tot, sense deixar de banda, que vivim en una emergència climàtica, que no tindrà vacuna. Un canvi de mercat global i una Llei de Moore que des de fa més de cinquanta anys està complint el motiu de la seva existència. Pot semblar catastrofista, però recordeu que hi ha una llei superior que mai falla, “la llei humana del retorn”, una llei que la història ens recorda que també pot ser futur. D’aquesta en parlaré més endavant. //