Gobierno versus Govern

Costa entendre’l, però el Govern central no té ni idea, a aquestes altures, quan falten 47 dies per al que sigui que acabi passant en la jornada del referèndum català, sobre què pensa fer el Govern que presideix Puigdemont. Ni idea. Què es prepara al Parlament a partir d’aquest dimecres? Hi haurà per fi una sorpresa i la Mesa acceptarà a tràmit aquesta llei del referèndum que, en aquests moments, no figura a l’ordre del dia? Tot pot ser, perquè tot indica que la Generalitat juga a despistar amb Madrid.

Resulta, d’aquesta manera, difícil precisar el calendari per a les properes sis setmanes i mitja, que és el que ens separa d’aquest potencial xoc de trens si Puigdemont porta endavant la promesa –que haurà de fer-ho, encara que sap que la cosa acabarà malament– d’anar a les urnes perquè els catalans diguin si volen o no separar-se d’Espanya.

El que passa és que hi ha indicis que ell també està molt preocupat: ignora el que pensa fer sobre això, en concret i més enllà d’acudir al Constitucional, el Govern central. Em diuen que Puigdemont creu que Rajoy té un as secret a la màniga. I Rajoy sap manejar la informació, com va quedar evident en el cas Pujol. Hi ha dossiers explosius flotant per l’aire? I si n’hi ha, serviran per enfonsar el referèndum? Forçosament ho hem de veure aviat.

La sensació és que qualsevol cosa pot passar amb un Govern i un Parlament que fins i tot amaguen el veritable abast i propòsits de les lleis de desconnexió que hauran de tramitar-se al Parlament, sense que se sàpiga quan. Per no saber, ni tan sols no sabem quan podria ser cridada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a declarar per presumpta desobediència al Constitucional, i aquell dia sí que es registrarà una mobilització independentista.

I posats a fer calendaris, per a la Diada no falta ni un mes. És això significatiu? El que és significatiu és que Catalunya cada dia s’endeuta més, que l’ambient polític no pot estar més enrarit i que cal constatar el fracàs d’aquella operació Diàleg, que tan il·lusionats va fer sentir-nos a alguns. Ja saben: dimecres entrem a la recta final. Quaranta-cinc dies ens separaran d’una meta a la qual, sospito, ningú no vol arribar, però quin remei.