Supremacistes

Ha de ser bastant tranquil·litzador i relaxant aixecar-te al matí i, tot just tenir consciència que existeixes, saber que pertanys a una raça superior: la raça blanca. I que tots els inconvenients i fracassos que hi hagi en la teua biografia és per culpa d’aquests fotuts xinesos, amerindis, negres i jueus, perquè els supremacistes estan convençuts que els jueus no són prou blancs.

Entre els supremacistes hi ha els públics, els delinqüents i els vergonyants. Els públics són ciutadans a qui no els costa reconèixer que es consideren superiors a les altres races, i fins i tot es manifesten a cara descoberta.

Després, hi ha els delinqüents que van encaputxats, perquè alguna vegada se’ls en va la mà i rosteixen algun negre o li engeguen un tret. I, per fi, hi són els vergonyants, com Donald Trump, que assumeixen la seua superioritat amb orgull, però per raons del càrrec o a fi de no torbar el raciocini dels altres no ho diuen clar i net. Encara que els supremacistes tenen fracassos, igual que tothom, no es dolen per això, ni es torben en excés, perquè els seus errors són una conseqüència de la presència de xinesos, negres, jueus i amerindis i altres races inferiors. Quan els despatxin, tots seran brillants homes de negocis, encara que els que escombrin les voreres, que hauran de ser blancs, no sé a qui li donaran la culpa.

Els supremacistes abunden al món anglosaxó, que va ser l’últim a derogar l’esclavitud, encara que hi hagi espanyols que s’entossudeixin en la llegenda negra per ignorància i estupidesa.

Aquí tenim una versió cateta del supremacisme, que es diu secessionisme, i on també les frustracions s’atribueixen als inferiors, que són tan inferiors que els roben i els tenen dominats, i els torturen amb la falta de llibertat.

Que estrany! Però no els afecta, perquè tenen el seu diploma de superioritat.