L'enroc de Cifuentes

“Si algú pensa que intentant deteriorar-me amb falsedats, mentides o mitges veritats aconseguirà que faci un pas enrere, està equivocat. Cap enrere no s’han de fer passos ni per agafar carrera.”

Aquestes són les paraules amb les quals la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, s’enrocava davant de l’escàndol per la suposada falsificació de les notes del seu màster. Els espanyols ben pensants estan estupefactes per l’assetjament que pateix la presidenta madrilenya i no surten de la seua sorpresa –resulta molt difícil fer-ho– davant de la sèrie de desmentiments, justificacions i rèpliques amb què proven de sostenir-se els arguments a favor i en contra de Cifuentes. I mira que ho hauria tingut fàcil la presidenta mostrant el seu treball de final de màster o, si l’ha extraviat en una mudança, com diu, demanant a la universitat que el mostri.

La informació va tenir una acollida inicial per part de la resta dels mitjans i dels partits que ajudava escassament l’esvaïment de l’estupor. La tebiesa de les declaracions, fonamentalment les dels seus coreligionaris del PP, convidaven a les pitjors sospites. Perquè, els pocs que s’entossudeixen en la desmesurada defensa numantina, ho haurien de fer amb més tacte i menys demagògia. Com la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, acusant, sense que li caigui la cara de vergonya, d’“actuacions mesquines, masclistes i miserables”. I els qui van sortir a justificar el canvi de notes com un error de transcripció, com va ser el rector de la Universitat Rei Joan Carles, acompanyat del suposat director del màster, Enrique Álvarez, han hagut de reflexionar, davant de les llums i les ombres, molt qüestionades dels seus relats, fent marxa enrere i comprometent-se a una investigació.

El cert és que l’assumpte pinta molt malament. Els dubtes són tants i de tal calibre que els espanyols comencen a sospitar que hi ha gat amagat; un gat gran i negre com un jaguar, a l’aguait de la presidenta madrilenya i d’una institució pública com la Universitat Rei Joan Carles, la imatge de la qual pot veure’s molt més deteriorada del que ja estava. L’enroc de Cifuentes pot passar de ser una jugada d’escacs defensiva a la trava de l’àncora de la seua embarcació al fons del mar.