Hi haurà pressupostos

El Govern ja compta amb el suport de Ciutadans per tirar endavant el Projecte de Pressupostos per aquest 2018. Només li falta l’acord parlamentari amb el PNB. La política es fa, doncs, paraules importants en relació amb aquest assumpte. És sabut que per als diputats nacionalistes bascos la raó de fons per negar el seu suport als comptes que presenta el ministre Montoro no respon a objeccions comptables o de desequilibri en el repartiment.

S’hi oposen per mostrar la seua disconformitat amb la situació política per la qual travessa Catalunya. Malgrat que en el seu dia el lehendakari Iñigo Urkullu va intentar, sense èxit, persuadir Carles Puigdemont perquè convoqués eleccions abandonant la via unilateral cap a la independència, després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la suspensió de l’autonomia, els dirigents nacionalistes bascos han estat molt crítics amb el Govern Rajoy.

Aitor Esteban, el portaveu del PNB al Congrés, ha dit en més d’una ocasió que si l’Executiu vol comptar amb el vot dels seus cinc diputats el que ha de fer és retirar l’article 155. És el que ha anomenat la “línia roja”. Hi ha una mica de sobreactuació en aquesta exigència perquè sap que el Govern no satisfarà l’esmentada condició fins que a Catalunya no es formi un nou “govern”.

Els dirigents del PNB ho saben, però, ja dic, exageren una mica la seua actuació perquè en l’essencial ells, que parlen en nom del govern de Vitòria, saben que la seua –la quota– està garantida. Garantida i molt millorada de resultes de la negociació del juny del 2017 (4.245 milions) i d’una altra millora aconseguida el febrer d’aquest any. Tot plegat vol dir que aquí el que defensa el PNB és el fur (salvar la cara) perquè l’ou ja el té amarrat i ben amarrat.

Així les coses i a l’espera que s’aclareixin les coses a Catalunya –veurem si al ple de demà al Parlament es desbloqueja la situació o van directament a eleccions– crec en el fons que el PNB acabarà donant suport al Projecte de Pressupostos. Amb molt teatre pel camí, això sí. Però ja se sap tot el que la política li deu al teatre.