La màfia okupa

Res no és el que era, i els okupes tampoc. Fa anys, assistits pel dret que atorga la necessitat, bé d’un sostre sota el qual arrecerar-se de les inclemències o d’un local on desenvolupar les activitats socials i culturals que l’Administració desatenia o menyspreava, les persones carenciades renuents a la resignació buscaven pisos o cases deshabitades, així com vells i desgavellats edificis buits, la majoria a causa de la desídia de la mateixa Administració. Lamentablement, i tot i que encara perviu un cert nombre d’ocupants dels de tota la vida, sobretot famílies devorades per la misèria, això d’apropiar-se de cases alienes s’ha convertit a Espanya en una febril activitat delinqüencial, aprofitant que les lleis que versaven sobre aquest particular contemplen el fenomen clàssic, el de l’ocupació per necessitat, i no l’actual, el de la violació i sostracció del domicili dels particulars perquè sí. Això és perquè surt infinitament més a compte que comprar o llogar un habitatge amb els recursos propis, o que exigir als poders públics una política decent d’habitatges socials, és a dir, als antípodes dels que es construeixen amb diners públics per entregar-los després, a preu de ganga, als fons voltor dels amigots que laminen el que de socials tenien en origen aquestes vivendes.

Les lleis espanyoles sobre l’ocupació mitjançant espanyaportes o puntada de peu han quedat desfasades, però les de la resta dels països europeus no, de forma que per la severitat d’aquestes i per la diligència a tornar l’immoble al seu amo legítim s’ha produït una massiva migració d’okupes organitzats des d’aquests països al nostre, que s’ha convertit en el seu paradís i en l’infern dels qui es veuen desposseïts del segon bé més preuat després del de la llibertat: la casa, la llar, la pàtria íntima.

Es diu aviat: 100.000 habitatges ocupats, robats, a Espanya. 100.000 bufetades al dret, o, si descomptem les ocupades clàssiques, 80 o 90.000 petites i grans tragèdies personals. I, a rebuf, unes màfies que, pel sucós i segur negoci, van completant amb la indústria okupa els seus tradicionals del narco i el tràfic de persones.