SEGRE

Creat:

Actualitzat:

a alguns els crida l’atenció que un home requerit per tantes dones, com pel que sembla era el Plácido Domingo dels 80 i 90 del segle passat, perdés l’oremus per desitjar i requerir fins a l’assetjament d’aquelles que no el desitjaven ni requerien. Crida l’atenció, però no hauria de fer-ho, ja que el poder, aquesta set que mai no se sadolla, lamina no només el respecte cap als altres, sinó el respecte cap a un mateix. Si s’ajusten a la veritat les recents declaracions de nou excompanyes artístiques del tenor espanyol, que l’inculpen per assetjament sexual en fets esdevinguts fa diverses dècades, aquest hauria utilitzat el seu poder com a director de teatres d’Òpera i de màxima i reverenciada estrella del gènere, per intentar accedir sexualment a dites dones, aconseguint-ho, pel que sembla, en un parell d’ocasions i venjant-se, en forma de traves a les seues carreres, d’alguna de les que van resistir el seu lúbric setge. Un bavós amb poder. El tenor avui objecte de comprensible escrutini, però també de condemnes i d’absolucions precipitades ja que unes i d’altres es fonamenten en el que és purament creencial, no ha negat, en una també precipitada nota, els fets, sinó que els ha atribuït a un lliure consentiment que, per la seua preeminència, el seu poder, no pot sinó posar-se en qüestió. Però el més curiós del comunicat de l’intèrpret és l’argument que esgrimeix, no sé si d’una manera perversa o innocent, per justificar-los: avui les coses han canviat molt, però en aquells temps era així, es veien normals, ha vingut a dir el cantant. Si es va equivocar i va esdevenir bavós assetjador no es pot saber del cert, ja que ni hi va haver ni hi ha denúncies judicials ni, en conseqüència, manera garantista de dilucidar la veritat, però que s’equivoca ara quan suggereix que les coses, aquestes coses, han canviat molt, d’això no hi ha, tristament, cap dubte: l’ús del poder per doblegar la voluntat, si més no per intentar-ho, segueix tan vigent com quan Plácido Domingo, en el zenit de la seua glòria professional, perseguia lascivament i i sense cap mania cantants i ballarines als 80 i 90 del segle passat, segons el que expliquen ara les afectades. Masclisme? Sens dubte. Però aquí, en aquest cas, primaria, o ho accionaria, el poder. Aquella set.

tracking