L'escàndol de la justícia

S’estan dient de tot menys “bonic”. I cada vegada puja més el to de confrontació: bloqueig, deslleialtat, impunitat, desvergonyiment. Sánchez acusa Casado d’“incomplir la Constitució” per negar-se a pactar la renovació del Consell del Poder Judicial i Casado li respon que “només [el] renovaré si Sánchez el despolititza i no hi entra Podem”.

El líder del Partit Popular veta Podem i parla com si el Consell fos seu i Sánchez contraposa l’“incompliment constitucional” del PP, l’“exemple” de Podem, que, segons ell, sí que respecta la Constitució, que és una manera de veure les coses si més no peculiar, per no dir una altra cosa.

Més encara quan el seu líder i vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, ha llançat greus sospites sobre la imparcialitat dels jutges i el mateix Consell ha hagut de demanar-li respecte. Això no li ha impedit, no obstant, entrar en el mercadeig dels càrrecs. Dos, almenys, li n’havia promès Sánchez.

Fa trenta-cinc anys que Partit Popular i PSOE es reparteixen la designació dels vocals del Poder Judicial per quotes i deixen algunes engrunes per als amics o socis de conveniència. Segons la meua opinió, saltant-se el mandat constitucional que demana que la part substancial del Consell sigui elegida directament per part dels jutges.

També assenyala la Constitució que els vuit vocals que vota el Parlament han de ser elegits entre “advocats” i altres juristes, cosa que s’ha incomplert sistemàticament, sense consultes a les institucions de l’Advocacia i amb escàs pes dels advocats, actors imprescindibles de la justícia.

Encara que crec fermament en la independència de les decisions preses per la immensa majoria dels vocals del Consell del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, hagin estat designats de la forma que sigui, la imatge que els polítics estan donant de dos dels òrgans més importants del nostre Estat de Dret destrueix qualsevol grau de confiança dels ciutadans en la Justícia.

Així les coses, l’ombra del fet que els partits elegeixen i puguin influir en les decisions que prenguin els vocals d’aquests òrgans sobre assumptes d’importància és una llosa difícil d’aixecar.