Doncs no, encara és pitjor

Vam aplaudir TVE per haver recuperat a la franja del prime time un programa de varietats a l’antiga. Però ens vam quedar allà. La idea pot ser que sigui bona, i més en època estiuenca, però els resultats, almenys després del primer programa, van ser penosos i no només en audiència (un miserable 6,2 davant del 17,6 del Sábado Deluxe, que torna a no tenir rival el dissabte a la nit).

L’estrena de No es un sábado cualquiera va resultar desmanegada, inconnexa i casposa malgrat el directe de les actuacions musicals, però hi va haver errors de guió, de muntatge i sobretot amb la sensació incòmoda del pregravat. Un calaix de sastre amb música, acudits, concursos, balls, esquetxos i fins i tot guinyols, amb massa talls i gags que recordaven massa la Noche de fiesta de l’inefable Moreno (el dels enganxats a la videoconsola i com ho feien per pixar va ser fins i tot querellable per masclista).

Llàstima del sacrifici del presentador, Fernando Gil (Madrid 1975), el primer actor espanyol a fer un Shakespeare al mític The Globe Theatre londinenc.