Més que Var, bar

Ja ho escrivia el mestre entre els mestres Jardiel Poncela (1901-1952), a la novel·la La tournée de Dios (1932), dit pel propi Déu en persona en un discurs a la humanitat que no tindria bon final: “Anheleu una llei i tan aviat la teniu ja penseu a derogar-la.” Bé, doncs el mateix passa amb el Var. El personal va posar el crit al cel quan el demanava i ara no fa més que malparlar-ne. Ja vam escriure aquí mateix que amb la idiosincràsia d’aquest país es deslliuraria de la polèmica.

Només va bé, es veu, si les seues resolucions coincideixen amb els nostres desitjos. En cas contrari, és un desastre, que ha de desaparèixer de la faç de la terra. Aquest cap de setmana ha estat el súmmum amb les resolucions del Var a l’Atlètic de Madrid - Reial Madrid i a l’Athletic - Barça. Ningú accepta que li piquin la cresta amb la tecnologia avançada. A la resta del món, el VAR va a missa. Aquí encara es posa en dubte. I així ens va. Aquests dies s’assegura que si en termes generals judici just és una contradicció en si mateix, referent al procés català, judici just és un oxímoron. Com el Var.