És un frontó? No, és Barto!

Val a dir que escrivim això abans de la junta extraordinària del Barça de les set del vespre. Però en qualsevol cas veient la roda de premsa de Josep Maria Bartomeu de dilluns a Barça TV, no vaig poder sinó admirar –és un dir– la seua resistència davant de fets consumats.

En el seu tarannà sens dubte prima la gesta de Leònides i els seus espartans a les Termòpiles o la dels espanyols a Baler, a les ordres del capità Enrique de las Morenas i del tinent Martín Cerezo, resistint vora un any contra els filipins. Va ser un exercici de resistència que ens va recordar aquell tenista, escuder de Santana a la Davis, anomenat Josep Maria Gisbert (Barcelona, 1945), que guanyava els seus rivals per esgotament. Igual com ell, va ser un frontó. I els seus arguments elementals: nosaltres tot ho fem bé; els dolents són els altres (de la Generalitat cap avall) i no tenim per què dimitir.

O nosaltres o el caos. Tanmateix, va demostrar no haver entès el manual del Mago Pop: “Qualsevol pot fer màgia.” No ha pogut fer desaparèixer la maleïda moció de censura.