Chicho Serrador forever!

Cada vegada que veig, llegeixo o sento un homenatge a la figura de Chicho Ibáñez Serrador em convenço més (per si ja no ho estava prou) que ell és la televisió d’aquest país. Mai no podrem pagar-li tot el que va fer aquest uruguaià (1935-2019) per la petita pantalla. Des d’Historias para no dormir a l’Un, dos, tres, la mare de tots els concursos i el primer en què va posar una dona al capdavant (Mayra Gómez Kemp) passant pel pioner Hablemos de sexo o el Waku Waku.

Per això aplaudim d’allò més el Lazos de sangre d’aquesta setmana dedicat a la seua vida i obra coincidint amb l’aniversari de la posada en marxa de TVE. Per una vegada, Boris Izaguirre i els seus convidats es van deixar de buscar pelussa a sota de la catifa i es van dedicar a destacar les qualitats de Chicho malgrat reconèixer que era perfeccionista en el seu treball fins a fer-se odiós. De tot el que van dir em quedo, per no saber-ho en el seu moment, amb tot el que va fer per Crónicas marcianas en les seues hores més baixes i sobretot per Carlos Latre, que va qualificar com el Peter Sellers espanyol.