La deriva de 'MasterChef'

Les coses com siguin, entre les poques coses que funcionen a TVE hi ha MasterChef, un híbrid entre Got Talent i reality que, amb perseverança, ja va per la desena temporada en el seu format base però també amb seqüeles per a celebritats, nens i tercera edat. El seu èxit (una cosa semblant li passa, tot i que en menor mesura, a Maestros de la costura, que va finalitzar ahir dilluns) rau, d’una part, en un encertat càsting que sap escollir entre els aspirants que aportaran més joc i/o polèmica, i els tres jurats, que ja plenament integrats, donen vida a MasterChef sense ni despentinar-se: Samantha Vallejo Nágera, Pepe Rodríguez i Jordi Cruz. Això sí, l’espai és interminable (més de tres hores) i quan el veiem tenim la sensació, segons algunes situacions una mica forçades, que el tema culinari és el de menys.

Amb tot, el gran problema que observem a aquest xou gastronòmic és que, malgrat que en ocasions sembla que ho busquin desesperadament, no té l’ADN Mediaset i sense la seua maldat intrínseca els mals rotllos semblen menys dolents.