x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAFÈ DELS OMESOS
  • CARME VIDALHUGUET

Frontera i frontissa

Actualitzada 05/04/2018 a les 10:42
Café dels Omesos

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Carme VidalHuguet

Una ratlla que separa dos territoris que es toquen i un conjunt de dues planxetes subjectes per un dels seus costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar són el binomi amb què Xavier Vega Castellví defineix les Terres de l’Ebre en un intel·ligent assaig, de Pagès editors, que vol desmentir l’imaginari del país, el qual, segons el mateix autor, només té tres referents: el barceloní, el pirinenc i el mediterrani. Terres de l’Ebre, frontera i frontissa és, doncs, una reivindicació del sud de Catalunya, que té l’origen en un article a la revista digital DivÈrsia i que es vol un llibre perquè els de l’Ebre se’l sentin seu, certament, però volgut, sobretot, perquè la resta del país les descobreixin, aquestes terres, més que poc conegudes, diria que mal conegudes. Per perifèriques? També hi som nosaltres, des de les terres de Lleida, a la perifèria.

De fet, diu Josep-Lluís Carod-Rovira en el pròleg que el terme Terres de l’Ebre apareix l’any 1932 en l’obra de l’escriptor Sebastià J. Arbó, però que no serà fins als anys 70 de la passada centúria quan el mot ebrenc, relatiu a persones i coses de l’Ebre català, és fa d’ús per l’autoritat d’Artur Bladé i Desumvila, al mateix temps, més o menys, que Josep Vallverdú assentava Ponent, Terres de Ponent i les seves Proses de Ponent. “Era, diu Carod-Rovira, la revolta de les perifèries del Principat, els territoris invisibles, sense nom, inexistents, que maldaven per trucar a la porta de la visibilitat pública i nacional”.

I aquest, diu l’autor, és un dels llibres possibles sobre les Terres de l’Ebre “diferent, probablement, del que escriuria un economista rapitenc, un historiador tortosí, un geògraf ampostí, un antropòleg gandesà o les seves respectives homòlogues”, perquè l’escriu un filòsof flixanco que se situa, molt sàviament, al límit de l’extraterritorialitat des d’un doble vessant: el geogràfic i el gnoseològic, és a dir, el mental. Aquest llibre fa un recorregut per un territori marcat pel riu que el travessa i pels tòpics que l’envolten. I ho fa sense planys ni gemecs, assumint la història que ens ha fet i que hem fet. Raó per la qual és que, des de l’ambició nacional, ara encara més orgullosa que mai, aquest és un llibre que es fa de lectura obligada. I que es deixa llegir molt gustosament.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre