x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAFÈ DELS OMESOS
  • CARME VIDALHUGUET

Una semblança exemplar

04/04/2019 a les 05:24
Café dels Omesos

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Carme VidalHuguet

Aquest febrer, l’Institut d’Estudis Catalans ha tret l’edició de la semblança que recull els textos de la sessió d’homenatge que es va fer a la Sala Prat de la Riba el 4 d’octubre de 2017 amb motiu del primer aniversari de la mort de Jordi Carbonell i de Ballester. Del Dr. Carbonell. L’acte, i així ho recull el volum, l’obria M. Teresa Cabré, en tant que presidenta de la Secció Filològica, destacant el patriota Jordi Carbonell que volia veure uns Països Catalans independents, lliures i sobirans i que avui diria “que hem fet un pas més i, cada vegada, amb totes les dificultats que hi haurà, hi estem més a prop”, per bé que aquesta satisfacció d’avançar no li equilibraria el trasbals del retorcés en drets i llibertats que viu l’Estat que ens és hegemònic. I és que la figura de Jordi Carbonell és clau per entendre tot el procés de democratització i de llibertats nacionals, perquè va tenir, permanentment, tot al llarg de la seva vida, dos àmbits d’actuació que mai no abandonà: la política i la filologia. I la peculiaritat seva, diu Joan Martí i Castell, fou que mai no els separà. Per això, com a investigador practicà, com Fabra, la filologia nacional. I dins el seu projecte ideològic de reconstrucció de l’espai nacional, la història de la llengua i de la literatura catalanes sempre va ocupar un lloc central en la seva trajectòria intel·lectual, en la qual planava el propòsit d’explicar i de presentar l’espai geogràfic, històric i polític de les terres que formen l’àmbit lingüístic català com a consubstancial al seu projecte de Països Catalans.

I en el vessant científic, el Dr. Carbonell es va moure en dos espais principals: la Universitat i l’IEC. De l’Autònoma de Barcelona (de la qual fou expulsat pel veto polític del govern espanyol el curs 1972-73), passant per la de Liverpool i fins a la Càtedra de llengua i literatura catalanes de la de Càller, fins a final dels 80. Portava Sardenya al cor. Ell, un home, la trajectòria vital del qual, diu Carod-Rovira, només adquireix sentit ple a partir de la seva identificació amb un país, una llengua i una cultura nacional, fent un tot. I des d’un patriotisme desacomplexat. Com Cahner, “un dels gegants que han produït els Països Catalans del segle XX amb una magnífica trajectòria en el XXI”. Admiració i respecte

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre