SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Vagues al sector públic. És ben cert que “no respon igual qui té les eines d’un Estat que qui no les té”. I aquestes paraules, d’autoria sobradament sabuda, em remeten a un seminari que he reportat mantes vegades de Noam Chomsky sobre el paper dels Estats arran de la crisi del 2008. Deia Chomsky que malgrat la suposada fi dels grans governs, la funció dels Estats que fan d’Estats s’ha anat ampliant de forma continuada arreu del món, i posava l’exemple del Canadà. Es preguntava si en els països rics l’enfortiment de l’Estat es produïa com a resposta dels governs davant problemes com ara el terrorisme, i hi afegia, també en to de pregunta, si aquesta tendència estatista s’havia intensificat durant la restricció creditícia, i si les mesures d’emergència adoptades per evitar el col·lapse econòmic havien augmentat l’abast del poder del govern en molts països. Quines són les funcions bàsiques d’un Estat? La funció bàsica d’un Estat consisteix a donar seguretat física, institucions eficients i una administració competent als ciutadans, de manera que, si aconseguim de mesurar aquests tres factors, ens podem fer una idea aproximada de la fortalesa d’un Estat. Alemanya, per exemple, veiem com fa d’Estat, i en fa per a tots els seus Länder, tot i les competències que té cadascun en tant que Estat Federal. Preguntem-nos llavors si Espanya en fa, d’Estat, a Catalunya, tal com el Canadà en fa al Quebec. En fa? No, Espanya no ens en fa, d’Estat. Si ens en fes, s’hauria de respondre per què Catalunya reacciona com reacciona quan li retallen un Estatut que arriba a Madrid aprovat. Si ens en fes, no ens faria viure sense tantes assignacions pressupostàries com ens deu, i que ens ofeguen. Si ens en fes de debò, no permetria que l’alta magistratura actués amb criteris més polítics que jurídics cap a nosaltres. I si ens en fes, posaria fi a l’hegemonia d’una llengua sobre l’altra per raons de prepotència administrativa i per raons de mercat. Aspecte, aquest, que potser és el que deixa endevinar més la realitat: vivim un conflicte lingüístic. És innegable. I un conflicte lingüístic, ahir, avui i demà, ha estat, és, i serà, sempre, conseqüència d’un conflicte polític. Hem de deixar, doncs, de donar crèdits de confiança sense límits als governs d’Espanya. A dreta i a esquerra.

tracking