No és Beirut, però...
Sr. Director:
A la secció dels nostres diaris Cartes al director he llegit com un mosso d’esquadra dedicava una carta als cossos policials que ens “visitaran” aquests dies amb motiu del referèndum. L’esmentat mosso, de forma agradable i correcta, els diu que “això no és Beirut”; totalment d’acord, ni ho és ni esperem que ho sigui per bé de tots.
Ara bé, quina sensació fa el següent? L’Estat precinta col·legis i allò relacionat amb urnes; la CUP decideix protegir els col·legis i urnes, fins i tot acampant la nit anterior; els pagesos s’ofereixen a envoltar o estacionar els seus tractors, pròxims als col·legis en suport, logístic diria jo; l’ANC i Òmniun ja no puntualitzen, van a sac, recomanen a ciutadans en general, taxis, ambulàncies, bus, etc., de situar-se estratègicament per tallar i alentir vies urbanes, cas que l’Estat enviï el setè de cavalleria; això sí, demanen prudència i bones maneres, fins i tot autocars d’altres llocs d’Espanya vénen a ballar el mambo.
El que dèiem, no és Beirut, però si a això sumem les imatges emeses, l’ànim no és el de gaudir d’aquesta beneïda terra. Potser s’haurien relaxat més si el mosso hagués suavitzat una mica les imatges on es burlen i insulten a la mateixa cara, els destrossen els cotxes, envolten quarters i altres acrituds humiliants cap a ells, sense la més mínima resposta contundent, això els hauria tranquil·litzat més.
Sens dubte, per la seva experiència, segur que està d’acord en això últim. Espero i desitjo que els esmentats cossos estiguin a l’altura del moment històric, però ídem de la ciutadania.
