Tinc por, molta por
SR. DIRECTOR:
Sempre m’he mantingut al marge de qualsevol moviment polític i així he intentat educar els meus fills. Els he intentat educar d’una forma neutral, tant a nivell polític com religiós, posant per damunt de tot el respecte vers qualsevol tipus de persona, opinió o idea.
Diumenge, dia u d’octubre, vaig anar a votar i a defensar el meu vot. No per escollir cap opció política sinó per exercir el meu dret a vot. Dret que algú volia prohibir-me mitjançant l’ús de la força.
He de dir que des de diumenge tinc por, molta por. Però no tinc por d’aquells que varen venir a imposar les seves lleis amb violència, volent fer callar la veu de tot un poble i trepitjant la seva gent i els seus drets. Tinc por de mi mateix. Tinc por de no saber, de no poder, seguir educant els meus fills amb la neutralitat que sempre m’havia proposat. I tinc por, encara més por, que els meus fills vegin en mi els sentiments de ràbia i menyspreu que afloren dins meu. Sentiments que mai abans havia tingut ni havia sentit envers res ni ningú.
Espero que jo i tots siguem prou valents per defensar les nostres idees i els nostres anhels, sense inculcar o transmetre, als nostres fills, cap sentiment d’odi o rancúnia vers ningú. Ells són el futur de la nostra societat.
Aquesta és la meva por.
