La droga de la Política
Sr. Director:
Estic cansada de sentir com els que han de constituir Govern no es posen d’acord qui serà i qui no serà president de la Generalitat, del Parlament. Però, què té la política que enganxa d’aquesta manera? Jo recordo escoltar el Sr. Puigdemont dir que no es tornaria a presentar, és a dir, només ho feia per fer un favor. Doncs bé, ara tenim el senyor Puigdemont fora de Catalunya, vivint a cos de rei, per tant, sembla ser que no se’l pot investir si no torna. Per als del Govern, segons he entès, és fàcil, es modifica alguna cosa al reglament del Parlament i tot arreglat. Jo trobaria més normal que s’opti pel senyor Junqueras, que tot i estar a presó, ha tingut el valor de quedar-se.
Però, el Sr. Puigdemont vol ser ell. Deu enganxar molt i deu tenir el seu benefici estar al cap de dalt del poder, però, no li valdria més tornar a fer la seva antiga feina? Per ser polític, s’ha de tenir vocació i em sembla que en tenim pocs al nostre govern. Avui el Sr. Moltó ha dit que marxava de la política i tornava a fer d’advocat, que és la seva professió, doncs això és el que haurien de fer el Sr. Puigdemont i els presidents de ANC i Òmniun Cultural i donar pas a la gent amb cara i ulls que ho puguin fer millor, ja n’hi ha prou de marejar la perdiu!
A propòsit, el senyor Mas va dir “no marxaran les empreses” i ja són gairebé quatre mil. La senyora Pilar Rahola va dir “Europa no ens deixarà marxar, i si sortim d’Espanya automàticament sortim d’Europa”. Què més ens espera als Catalans?
Continuo pensant que la política és com una droga per als que s’acomoden i no han fet res més en la seva vida.
