SEGRE

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

L’autor de Presos Políticos en la España contemporánea va fer bé de no assistir a la inauguració de l’exposició al Museu de Lleida. Es va estalviar el vergonyós espectacle que va oferir un grup d’assistents que va boicotejar el parlament de l’alcalde de Lleida Àngel Ros. El senyor Ros va haver de sortir del recinte protegit i entre crits, insults i amenaces, després que el gran mecenes cultural, Tatxo Benet, agités convenientment la parròquia dient que la Paeria perjudica el català, la notícia més falsa entre totes les notícies falses que es fan circular sobre el govern de Lleida. A l’exterior, Pablo Hasél (nom artístic de Pablo Rivadulla, nebot de qui fou, juntament amb Tatxo Benet, conseller del club de futbol Unió Esportiva Lleida) era un dels líders de la tangana contra l’alcalde.

El Museu de Lleida –segons he consultat– té un pressupost de prop d’1 milió d’euros que surt de l’erari públic. El seu director, el senyor Giralt, faria bé de no abundar en la malaurada politització de què aquest equipament ja ha estat objecte. Després del terratrèmol del cas Sixena, tocava oferir precisament aquest espai per mostrar l’obra de Santiago Sierra i mantenir el Museu en una espiral de tensió política que no li reporta res? “Un museu no converteix una oportunitat en un oportunisme. No concebo exposar una obra només perquè ara se’n parla”, va declarar el director del MACBA, Ferran Barenblit, sobre la possibilitat de mostrar aquesta obra al seu museu. L’alcalde va oferir un espai alternatiu de la ciutat, el Magical Media, per poder veure la creació de Santiago Sierra sense interferir en la programació dels museus de la ciutat que, com tothom sap, es tanca amb molta antelació en aquells que funcionen amb rigor i professionalitat.

Calia aixecar la programació prevista del Museu de Lleida per acollir un acte que se li va escapar de les mans? És aquesta la idea del senyor Josep Giralt de crear un museu seriós, un museu que estem pagant tots i on alguns dels seus treballadors, que també cobren de l’erari públic, són els més hiperventilats de l’univers tuitaire lleidatà i en hores de feina? Animo tot l’equip del Museu a centrar-se, com haurien de fer, a obtenir més finançament privat i mecenatges que alleugereixin la seva necessitat de fons públics.

La cultura de la ciutat de Lleida, la cultura de veritat, no necessita accions tan desinteressades com les del sobrevingut mecenes cultural Tatxo Benet, soci de Jaume Roures a Mediapro. Amb un patrimoni de 260 milions d’euros, una de les grans fortunes de l’Estat, i després del seu cas d’èxit a la Unió Esportiva Lleida, crida molt l’atenció aquest interès sobtat per la cultura de la ciutat, que no ha tingut notícia d’ell en les darreres dècades. No deu ser que va decidir comprar l’obra i portar-la a Lleida perquè passés, precisament, el que va passar?

tracking