Els pensionistes en lluita marquen el camí
MILITANT DEL PSUC VIU
SR. DIRECTOR:
Estem en una lluita de supervivència que no podem perdre per nosaltres mateixos i per les noves generacions. L’incontestable i rotund èxit de les últimes mobilitzacions convocades per la coordinadora en defensa del sistema públic de les pensions, per reivindicar unes pensions públiques dignes i protestes contra la mísera pujada del 0,25 per cent anual duta a terme pel govern del Partit Popular, ens reafirma en la necessitat de l’organització popular i la lluita pels drets laborals i socials que tant ens ha costat conquerir. I que els governs de torn, avui el Partit Popular i abans el PSOE, s’entossudeixen a arrabassar-nos amb l’excusa de la crisi.
La mateixa generació que va patir la dictadura, i que també va lluitar per portar la democràcia a Espanya, ens marca avui el rumb a seguir i ens mostra que les mobilitzacions són l’únic camí per canviar les coses i construir un futur més digne per a la majoria social.
El col·lectiu de jubilats i jubilades ha sortit al carrer en defensa d’una retribució justa i de la sostenibilitat d’un sistema públic que es troba en estat terminal, a causa de les reformes laborals neoliberals imposades pel Govern del PSOE (2010) i la del Partit Popular (2012). Unes polítiques que no només han deteriorat la capacitat adquisitiva dels grans, sinó el conjunt dels treballadors i treballadores.
Els pensionistes s’han aixecat de forma contundent i multitudinària per cridar “clar i català” que ja està bé que ens robin drets i que no tolerarem més presa de pèl dels Governs (PP i PSOE) que tant mal estan fent a la classe obrera del nostre país. Estem al carrer i continuarem unes mobilitzacions per una vida millor, més justa i més humana que es mereix la generació de pensionistes del nostre país. No podem estar assegudets a l’escala, esperant l’avenir i l’avenir mai arriba.
Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut. Totes les millores que té la classe obrera han estat conquerides al carrer, per la via pacífica i ferma, sense por d’exigir el que és nostre.
La democràcia té uns valors que hem d’utilitzar per millorar les nostres condicions de vida i, si el poble no lluita, es podreix i es converteix en una aristocràcia que només lluita pels seus interessos, oblidant-se de la majoria de la societat que viu en la més absoluta misèria.
