Quim Torra no és el president que hauria elegit. Malgrat això, m’és molt difícil acceptar, o creure, totes les ximpleries que s’han dit sobre ell.
Sobretot, perquè des de Madrid s’han difós massa falòrnies: que les manifestacions catalanes són violentes i la policia no, que som racistes i xenòfobs i Espanya no, que explicar la veritat és incitació a l’odi i l’“a por ellos, oé” demostració patriòtica, etc.
Catalunya és un país d’acollida. Ho ha estat des del principi dels temps (fenicis, grecs, cartaginesos, romans, jueus, bàrbars, àrabs...). És una societat multicultural i multiracial, per això seria molt difícil el racisme.
La nostra és una societat que estima la pau, la cultura, l’art i la comunicació entre les persones. Podem semblar secs perquè no som una societat frívola. Les nostres no són amistats de borratxera. La Psicologia diu que les persones insegures i dèbils busquen inconscientment defensar la seva personalitat de diverses maneres.
Una de les més utilitzades és la projecció. Consisteix a atribuir als altres els propis defectes i accions.
Així, un envejós dirà que tots l’envegen; o un mentider, que tots menteixen. Això ja ho expressen els refranys: “Pensa el lladre que tots són com ell” o “Qui mal pensa, mal fa”.
I això els passa a la majoria dels espanyols, que projecten en nosaltres les seves pròpies accions. Crec que ha arribat el moment que es tranquil·litzin, s’asseguin en “la cadira de pensar” i utilitzin el cervell que Déu els va donar per alguna cosa més que pensar en sexe i futbol.
