Ser presentadora a TV3

SR. DIRECTOR:

L’Institut Català de les Dones alerta que el vestir no és neutre, que s’explica segons el rol de gènere. Ara que és temps de més sensibilitat feminista no canvia el fet que quan veig els informatius de TV3, dins meu trontolla la imatge asimètrica que es projecta d’homes i dones, encara que pugui respondre a una rutina assentada des de fa temps en les estructures socials, i des de la marca cultural. El Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual, del CAC, conclou que “la visualització estereotipada” s’entén per l’associació de grups de gents “amb determinades temàtiques, formats i recursos audiovisuals. D’aquesta manera, es reprodueixen, es mantenen i es creen estereotips i arquetips”. Per a Bourdieu, el discurs televisiu és un poderós instrument en el manteniment de l’ordre simbòlic.

La Guia de bones pràctiques per a mitjans de comunicació, del Casal de la Dona de l’Ajuntament de Lleida, recull que en el llenguatge iconogràfic “les imatges que acompanyen les informacions periodístiques han d’evitar la creació d’estereotips i tractar de fomentar la igualtat entre gèneres”. Per a Dolors Comas, antiga integrant del Consell de l’Audiovisual, l’autoregulació dels mitjans és desitjable però insuficient, ja que poc modifica pautes d’actuació fortament arrelades. La perspectiva d’igualtat de gènere implica l’assoliment de mesures transversals, que parteixen dels valors de la Il·lustració per excel·lència, informadors de la norma, la pràctica judicial i de l’actuació dels poders públics. La premsa de titularitat pública s’ha de situar sota l’aixopluc de la perspectiva de gènere.

Així doncs, com s’explica que sovint en els informatius i en altres programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb TV3 al capdavant, les presentadores dels noticiaris, i de tertúlies esportives, faci fred o calor, vagin escasses de roba, amb uns tacons que en el pitjor dels casos podrien ser considerats com a arma blanca, mentre que ells apareixen encorbatats, amb americana i camisa de màniga llarga, a l’estil més clàssic? Dins del plató, a igual temperatura, independentment del període estacional, o elles passen fred, o ells calor. No seria més adequat que la imatge projectada pel que fa a la vestimenta fos correlativa? És que hi ha implícit el fet de guanyar en audiència a canvi d’alegrar la vista als mascles? I això últim perquè s’entreveu una societat que, amb més o menys intensitat segons el moment present, en detriment de l’apoderament de la dona, no deixa mai de ser patriarcal.

Els cànons en el vestir no poden partir d’una visió d’home. La Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, d’àmbit estatal, diu que els mitjans de titularitat pública vetllaran per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en la societat. Aquests no han de difondre models que perpetuïn realitats amb rols discriminatoris, i això val per als emissors del fet noticiable. L’asimetria en la vestimenta segons si ets home o dona afavoreix la consecució efectiva del principi d’igualtat de tracte de tots dos sexes? Si es fa un diagnòstic de la situació, aquesta pauta de comportament formaria part del conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives adreçades a generar canvis i modificacions en l’imaginari social que permetin debilitar els clixés culturals discriminatoris tractant d’afavorir la transversalitat en la consecució de la igualtat de gènere? Després del moviment del 8 de març, aquesta pregunta té més sentit que mai.