Als nois i noies de 6è de l'escola Països Catalans

SR. DIRECTOR:

Fa 9 anys entràveu a aquesta escola agafats de la mà dels vostres pares i mares, amb els ulls ben oberts i expectants a tot el que anàveu veient. Segurament molts ploràveu i us agafàveu al coll de la mare o a la cama del pare perquè no marxessin. D’altres, de seguida us vau posar a jugar, tot i que això no volia dir que no trobéssiu a faltar els pares.

De mica en mica us heu anat fent grans i potser ja no us agafeu de la mà o del coll dels pares, ja aneu sols però encara els necessiteu. No acabaríem mai de dir totes les coses que us han passat al llarg d’aquests anys a l’escola. Els anys s’emporten molts records, però les coses que heu après i viscut aquí no s’ho pot emportar ningú, ni els anys, ni tan sols un fort vent que ho fa volar tot.

I sabeu per què? Perquè això ho porteu a la vostra memòria i al vostre cor, cada cosa guardada al seu calaix: un per als aprenentatges, l’altre per a les alegries, l’altre per a les penes, l’altre per als amics, l’altre per a les mestres, monitors, cuineres..., l’altre per als racons més bonics de l’escola... Aquests records els tindreu per sempre i l’escola, el lloc on heu crescut i on us heu fet grans, no s’oblida mai. Vosaltres marxeu a l’institut i l’escola es queda aquí, així com les mestres, que continuaran fent créixer nens i nenes, que com vosaltres s’aniran fent grans. Cadascú de vosaltres ha deixat la seva empremta del seu pas per l’escola. Ara tancareu aquests calaixos de la vostra memòria i del vostre cor i a partir d’ara n’omplireu de nous. Això sí, de tant en tant obriu-los i gaudiu dels records d’aquests anys.

Que tingueu molta sort!