El conflicte no és l'ós... és l'egoisme humà!!!

SR. DIRECTOR:

En terra d’óssos com és el Pirineu, molt es parla del conflicte de l’ós bru com a depredador, però poc sembla interessar i no preocupar a alguns sectors la depredació que ocasiona l’humà cap a les víctimes de la fauna silvestre.

La Natura imposa la seva llei, és l’humà qui ha d’acceptar les regles, igual que qualsevol altra espècie en l’ecosistema, si no acceptem la natura tal com és, ens convertim en una greu espècie invasora. Se’ns va dotar d’intel·ligència, però de poc serveix per a qui no s’adona que l’enemic no és l’ós, ni el llop, ni el linx, ni la guineu..., el veritable conflicte i enemic de l’humà és el seu propi egoisme.

Com a resposta, la mateixa Natura ens mostra les seves accions i comportaments que no agraden a tothom igual, però que han d’acceptar-se i aprendre’n perquè la intel·ligència de la qual presumim com a homo sapiens esbrinin que l’error no són de les feres de les muntanyes i els seus boscos, si no de l’ego individual de cada un.

Importants espècies de fauna autòctona del Pirineu han estat víctimes al llarg de l’últim segle de la depredació humana, i han arribat fins i tot a l’extinció de l’espècie en el territori.

La solució no és repetir els mateixos errors sinó afrontar-los amb intel· ligència, diàleg i resoldre els conflictes per beneficiar les dues formes de vida. Animals i humans tenen el mateix dret a viure en el territori i hàbitat que els va veure néixer i créixer o que per circumstàncies es van traslladar buscant altres oportunitats, però no tenen més drets uns que altres.

Tots som iguals d’importants i vulnerables als ulls de la Mare Natura.