I finalment denunciats
La residència d'ancians de Balàfia 1 i 2.
SR. DIRECTOR:
Una notícia al seu diari del 4 de desembre ens va fer recordar a tota la família fets i sensacions encara molt tendres, com va ser la denúncia de les residències per a gent gran del barri de Balàfia. Ja fa un any i mig que el meu pare, usuari de la residència del carrer Olondriz, se’n va anar. Qualsevol pèrdua fa mal. Fa mal veure com l’espelma de la vida s’apaga, fa mal veure com les persones grans, per la incapacitat del sistema social per donar- los el valor que realment tenen, s’aparquen dins de les residències geriàtriques, on les famílies creuen que reben el tracte que mereixen i passen els dies i les nits, les dates assenyalades i les que no ho són, fins que un dia s’apaguen del tot. Però ahir, el que ens va fer sentir angoixa, dolor i, perquè no dir-ho, cabreig supí, va ser llegir que la residència on el pare es va passar gairebé tres anys ha sigut denunciada per no cuidar els seus residents com cal, per no donar-los menjar de qualitat i en quantitat, per generalitzar i donar dietes hiposòdiques.
No cal individualitzar, és més còmode, ja que són vells i han de morir. Fa mal veure com el sistema és capaç de crear una xarxa per exprimir al màxim les pensions més que merescudes de la nostra gent gran abans d’atorgar una plaça, i després el sistema no és capaç de remunerar, donar condicions laborals bones i mantenir els treballadors constantment formats. La motivació, senyors de l’administració, és essencial a la feina, i això implica bones condicions i bon sou, és evident. A Balàfia, com cita l’article, hi anaves a fer visita, formulaves la queixa X i et miraven de reüll, com si fossis fora de càmera. I no, senyors, no, fora de càmera hi sou vosaltres. Si sou capaços de gestionar les pensions dels ancians que paguen pels vostres serveis, feu el favor de cuidar-los com es mereixen, doneu menjar adaptat a cada cas, aviseu les famílies quan comencin les febres, pagueu bé als treballadors i no gestioneu la residència com un centre de negoci, sinó com una llar on s’apaguen les vides dels qui us les han donat a vosaltres.
D’una banda, vam sentir mal d’estómac quan vam llegir l’article, d’altra, senyors de les residències de Balàfia, ens en vam alegrar, perquè el que feu no té nom. Teniu una denúncia més que merescuda, i ens consta que poca cosa o res heu solucionat, tant de bo serveixi per millorar, i que els futurs usuaris i usuàries hi visquin millor.
